Els mitjans, debaten i contradiuen, els 1.500.000 manifestants del dia 25-9-2012 a Barcelona, que pel fet de participar amb la consigna donada per l’ANC de “Un Nou Estat a Europa “, tothom va ser considerat addicte a la consigna; ningú a fet cap referència als possibles independentistes que també eren als balcons de Barcelona; ningú a tingut en compta als centenars de milers de ciutadans, que per diferents raons no es varen desplaçar a la manifestació de Barcelona com és el meu cas; això vol dir, que aquesta xifra es podria multiplicar per 2 o per 3, perquè tal com va assistir-hi espiritualment el Sr. Artur Mas, també ho vaig fer jo, i de ben segur que molts altres catalans o ciutadans de Catalunya.
La senyora Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PPC , dona molt intel·ligent i malaguanyada pel PP de Madrid , s’esgargamella en fomentar la política de la por, per si Catalunya s’independitza de l’estat espanyol; de ben segur que no nomes intenta convèncer a votants i simpatitza’ns de la resta de partits, sinó que també a la majoria del seu electorat, que no tothom esta d’acord amb el tracte que el govern del PP, esta donant a Catalunya; les jubilacions i els nous inversors a Catalunya, ja estan amenaçades des de fa temps, amb les polítiques tan del PSOE, com del prepotent PP, que prioritza els interessos de la banca, als dels ciutadans d’arreu de l’estat.
La mostra del que podria passar el dia 25-XI-2012 a les urnes, és l’exemple que per dues vegades a donat al Parlament de Catalunya, el socialista Ernest Maragall trencant la disciplina de vot en favor d’allò que creu just, tal i com tindria de ser per part de tothom, en totes les eleccions i en totes les votacions, que a l’hora tindrien de lliures i secretes.
