Al final hi haurà un govern catalanista i d’esquerres renovat: una Entesa Nacional de Progrés. L’anomenat Pacte Nacional (CiU/ ERC) no ha estat possible perquè era una opció poc madura. En aquest país encara patim una anormalitat important : la inexistència d’un espai de centre-dreta amb un clar horitzó independentista.
No hi ha dubte que amb els resultats que es van donar l’1-N, l’agrupament de les esquerres ( PSC-ERC-ICV/EUA ) és la fórmula menys dolenta per formar govern A hores d’ara a Catalunya cal, de totes totes, reforçar la cohesió social per tal de fer front als reptes del present i del futur: la immigració, un estat del benestar feble, el transport públic, la plena normalització del català …
Per altra banda, l’alta abstenció i l’aparició del furóncol neolerrouxista ens obliguen a tots a ser més responsables; a treballar, políticament, a favor d’un projecte de renovació i modernització del país. Cal tenir molt present que, tant des de la dreta regionalista catalana ( política i social ) com des de Madrid, es volia un govern feble i sucursalitzat : la tan esmentada sociovergència . L’Entesa Catalana pel Progrés no és la perfecció, però almenys, és un executiu parit a casa nostra.
Ha arribat l’hora de posar-se a treballar, cadascú en el seu àmbit, per tal de millorar – socialment, nacionalment i ecològicament – aquest país complicat, petit i delicat que es diu Catalunya. Entre tots ho hem de fer tot.
