Ja és un gran què, que arribat el segle vint-i-un comencem a posar fil a l’agulla per intentar portar a terme la gran i millor alternativa als problemes de trànsit que cada cop més ens compliquen al nostre país.
Ara s’ha de veure, a aquelles persones a les quals el poble ha donat poder per decidir amb consens i democràticament, si són capaços de prendre decisions coherents, deixant de banda els interessos partidistes, i podem aconseguir que aquest racó de món tan important per la seva ubicació, la seva gent i la seva cultura, que és Catalunya, porta d’entrada i sortida d’aquest nou país que entre tots volem intentar crear que és «l’Europa dels vint-i-cinc», pugui ser un referent de viabilitat si es porta a terme «l’anella ferroviària de les gavarres». Hi ha un interès generalitzat a Europa per part dels nostres governs, crec que no es pot fixar la vista en aquest objectiu, sense haver solucionat els problemes de casa nostra.
Quan dic alternativa, em vull referir a la proposta de fer ressuscitar, amb el lògic procés de desenvolupament, pel temps transcorregut, del tren que fins els anys 1955- 1960 donaven un servei molt important, i (que de ben segur que tornarà a donar i amb escreix), a les comarques del Baix Empordà, La Selva i Pla de L’estany, que la Diputació i els corresponents consells comarcals han proposat al «clan Nadal». Personalment em preocupa, la dimensió d’esmicolament de les comarques, si no hi ha una entesa prèvia i urgent, per paralitzar tot el projecte que s’està portant a terme per la construcció de l’anella «Nadal», ja que darrera seu no quedarà prou espai per poder fer la via del tren si no ens espavilem a parar la maquinària; crec que és convenient per moltes raons, entre elles les econòmiques i estructurals, que es facin els corresponents estudis per aprofitar el temps, el terreny i els diners, procurant fer un treball, i pensar que aquest també pot ésser aprofitat per un altre projecte, com en aquest cas, podria ser el tren, i que espero que el sentit comú, (que és el menys comú de tots els sentits), faci reflexionar aquella gent que moltes vegades no volen escoltar a ningú, perquè es pensen que són els posseïdors de la veritat i de la raó, però això és fàcil de comprovar, si tots mirem enrere per adonar-nos que no es pot fer abús de poder, i que si es vol deixar constància del nostre pas per aquest món, s’ha de procurar que sigui per ser honorat i no per ser criticat.
