El primer secretari dels socialistes de les comarques gironines, Juli Fernández, reclama que el govern central no obviï la dimensió de la manifestació de la Diada a Barcelona i li reclama que actuï amb respecte i responsabilitat. Fernández és partidari d’encetar una nova transició política per revisar la relació entre Catalunya i l’Estat i es posa a favor de la proposta federalista per atorgar més autogovern i una major capacitat política a Catalunya. “És l’hora de fer política amb majúscules, hora d’actuar amb responsabilitat i avançar cap a un model de major autogovern”, afirma Fernández.
En la línia del discurs que va pronunciar ahir en l’acte institucional de la Diada a Palafrugell, Juli Fernández, es posiciona a favor de la revisió de l’estructura de l’Estat i un canvi de model: “Cal dir-ho clarament: s’ha acabat la transició que vam començar fa 35 anys. Aquell model ja no serveix.Necessitem encetar una nova transició política que doni resposta a les nostres necessitats actuals. S’ha de crear un nou model d’Estat. La desafecció mútua sembla imparable”.
“Hem de redefinir les nostres relacions i l’Estat ha d’entendre que o bé ho fem des del federalisme, on fins i tot hi té cabuda un estat propi per a Catalunya, o que tinguin clar que només ens quedarà reclamar un autogovern complet i ple”, reflexiona el primer secretari, que aposta a favor del model federal que planteja el PSC però admet la diversitat de propostes que es mouen en l’entorn del debat polític sobre l’autogovern: “La societat catalana ha canviat, s’ha mogut, i totes les propostes de la nova relació amb Espanya coincideixen en que necessàriament cal canviar.”
Juli Fernández insisteix que el nou model ha de servir per atendre de manera prioritària les necessitats de la ciutadania, ha de vetllar pels serveis que ofereix l’estat del benestar i ha de tendir cap a la millora de la justícia social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida de les persones. Catalunya, tal i com ho entén Juli Fernández, ha vist créixer el sentiment nacional cap a la independència per les “contínues agressions” de l’Estat cap als sentiments nacional catalans: “La sentència contra el nostre Estatut o les reiterades sentències contra el nostre model d’immersió lingüística en són exemples. I podem afegir-hi un model de finançament que no dóna resposta a les necessitats del país i que tampoc no reconeix els esforços que hem fet sempre els catalans i catalanes a favor de la solidaritat amb la resta de territoris de l’Estat”.
