Josep Mª Corminas, alcalde d’Olot, ens parla de la inclement crisi econòmica que ha empobrit la societat del benestar i ha emmalaltit un capitalisme que fomentava el consum irresponsable i desmesurat. Enmig d’aquesta difícil conjuntura, Catalunya viu un moment trascendental que, de ben segur, marcarà la història del nostra país. El procés que ha iniciat cap el referèndum independentista ha accentuat el sector partidari de la independència i el que es nega a separar Catalunya de la resta d’Espanya.Ens trobem, doncs, en un punt d’inflexió que marcarà l’inici d’una nova etapa caracteritzada per la dignificació política, el rejoveniment econòmic i la creació d’una nova moral civil.
Molt bona tarda Josep,
– El passat 2012 ha estat un any difícil per a l’economia mundial però, sobretot, per la d’Espanya. Com ha afectat en l’àmbit local ?
Ens trobem en un moment complicat per tothom. En el cas de la comarca de la Garrotxa , estem perdent empreses i augmenten lleugerament l’atur amb un índex del 13% al 14%, xifres que no són tan elevades com en la resta d’Espanya ja es troben en uns deu punts per sota de la mitjana. No obstant, existeix un substrat d’emprenedors que arrisquen i creen noves empreses i el turisme rural atrau als amants de la naturalesa i la cuina gastronòmica.
– Per tant, podem afirmar que, en aquest cas, les conseqüències no han estat tan dures…
La veritat és que l’atur es manté més o menys estables i Olot gaudeix d’un comerç solvent que manté una activitat considerable. Des del punt de vista turístic, notem un ascens de visitants, la qual cosa evoca a un cautelós optimisme. Penso que aquest és un sector que ens ajuda a millorar la situació.
– Quines són els efectes més dramàtics de la situació actual?
3.000 aturats a la Garrotxa és un nombre que ens preocupa. A part d’aquesta dada tan negativa, se’n deriva la pèrdua del subsidi d’atur d’un part dels afectats i això es nota als bancs d’aliments i al Consorci d’Acció Social, amb gent que demana ajuda per poder parar un plat a taula cada dia.
– Per tant, les claus per sortir de la crisi passen per una major confiança en l’economia productiva…
La Garrotxa compta amb persones que tenen ganes d’iniciar nous projectes per crear empreses solvents i són capaços de transformar un model capitalista que ha quedat obsolet per engendrar noves riqueses i valor afegit. D’aquest sector de la societat, i amb el suport de l’administració, en dependrà la sortida més immediata de la recessió.
– La política és un condicionant de l’economia. Creus que, avui dia, la societat pot confiar en la política espanyola?
Trobo que la política és un reflex de la societat. És evident que no s’ha fet una bona gestió administrativa, però trobo que la societat ha gastat de manera inconscient sense pensar en les possibles repercussions. La crisi econòmica és resultat de varis factors, i un d’ells ha estat la societat de consum mancada de valors, esforç i constància per aconseguir les coses. Des de la política cal evitar els errors comesos en anterioritat i conferir un pla de restricció que, tot i la seva duresa, és necessari per solucionar el problema. Penso que la política ha patit un desprestigi pels darrers casos de corrupció i les decisions que s’han aprovat. Tot i així, encara existeixen polítics honrats que exerceixen el seu càrrec amb professionalitat i ètica.
– En moment tan delicat com aquest, a Catalunya ha sorgit el sentiment nacionalista que ha creat una onadaindependentista sense precedents. Com creus que pot afectar en el marc estatal ?
La crisi econòmica i la gestió administrativa ha estat una de les principals raons per incentivar el sentiment nacionalista. Les actuacions del poder polític i econòmic espanyol és un “fabricant d’independentistes” que l’únic que aconsegueix és augmentar el desig de crear un nou estat català. La societat catalana estima la cultura i les seves tradicions i creu que s’ha d’emprendre un nou projecte independentista per tal d’afavorir-ne l’estructura política, social i econòmica. Tot i així, pensem que no podem perdre les relacions amb Espanya i, per aquesta raó, cal conforma un nou mapa conceptual que les optimitzi. Hem iniciat un camí que no té retorn. Existeix un compromís molt profund per part de la política catalana de seguir endavant amb aquest nou camí. Cal seguir lluitant per la llibertat de decisió i, sobretot, de respecte davant els resultats de la consulta sobiranista.
Moltes gràcies per atorgar-me el teu temps.
