Que hem de fer els joves? Sens dubte, lluitar. Sens dubte, cridar. Sens dubte prendre noció del que podem fer, som joves, si. Si som joves, el futur no és nostre? Ara governen ells, i demà? Nosaltres. Perquè dic això? Perquè tot navegant per Internet, intercanviant opinions, tot i les desavinences, sempre hem arribat a una mateixa conclusió: cap polític mira pel país ni per la societat; sinó per a ell, per a la seva butxaca.
He intentat “avaluar” una mica els nostres polítics vers el seu grau de coherència democràtica, la d’escoltar als ciutadans. Potser el que té més en compte la població són en Carod i en Saura. Dic això, perquè encara no els hi he trobat aquell punt de cabrons ni aquell punt de voler-ho tot. Perquè en Mas aquí el teniu, amb l’Estafatut. En Montilla? Pobre Maragall. I en Piquè? Pobre, no arriba a més. El que diu és incoherent.
Nosaltres hem de canviar la societat; els joves inconformistes. Això és el que pensem molts de nosaltres. I és el que estem fent, canviar el nostre destí incert.
Respecte això, m’agradaria reflexionar una mica sobre aquesta societat i de la manera que veu la gent que lluita per uns ideals, que es mobilitza, que es mou. Amb una parell de frases es pot dir clar i català: està malvista. I sovint i molt ràpidament se’l relaciona ràpid amb la violència. En el fons, després de reflexionar, els entenc. Ja que la culpa la tenen els mitjans de comunicació, sols ensenyant els actes vandàlics, violents, manifestacions que acaben malament, etc. Això ha donat una idea generalitzada del jovent inconformista, que no és real. Ja que aquests son una minoria.
