Era previsible que la turba mediàtica convergent, encapçalada per La Vanguardia i el seu redactor estrella Jordi Barbeta, comencessin a actuar des de l’endemà de la conformació del nou Govern de Catalunya. La virulència dels atacs contra l’Entesa Nacional de Progrés se supera cada dia que passa i només és equiparable a la bilis que va arribar a desprendre el front mediàtic del PP després de les eleccions espanyoles del 14 de març de 2004 que van donar la victòria al PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero.
La no acceptació dels resultats electorals i el qüestionament de la legitimitat de la victòria dels tres partits d’esquerres -70 escons front els 48 de CiU- han estat una constant aquests dos primers dies. Allà on Federico Jiménez Losantos veia una conspiració d’ETA, els serveis secrets marroquins i Rubalcaba per perpetrar els atemptats de l’11-M, Barbeta hi veu un engany d’Esquerra Republicana als seus electors i intenta amplificar fins a límits que ratllen el ridícul més absolut la protesta davant la seu d’Esquerra al carrer Villarroel o les cassolades que assegura que ‘es van estendre per diversos districtes de Barcelona’. A la crònica de la protesta davant el quarter general dels republicans hi obvia els crits de ‘Mas president’ dels congregats (que ja delataven de quin peu calçaven) i assegura que entre els presents hi havia votants d’Esquerra (i tu què saps, Barbi?). La Vanguardia arriba a comparar la cassolada de la militància convergent de la passada nit amb les que es van produir en contra de la guerra d’Iraq.
Que això ho hagués escrit algun dels habituals pamflets propers a CiU es podria arribar a comprendre però que un rotatiu amb més de 100 anys d’història arribi a publicar barrabassades d’aquest estil comença a ser qüestionat per nombrosos periodistes del mateix diari i d’altres mitjans del grup Godó que temen convertir-se en El Mundo de CiU només competint en hooliganisme ‘conver’ amb l’Avui.
Barbeta explica en el seu míting-crònica que a les tertúlies radiofòniques no es paraven de rebre trucades de ciutadans indignats amb el pacte i de militants d’Esquerra que amenaçaven amb ‘trencar el carnet del partit’. Es deu referir a la mateixa tertúlia radiofònica on ell era present (Catalunya Ràdio, la ràdio Nacional de Catalunya) i en la qual va arribar a erigir-se en ‘portaveu dels votants d’ERC indignats i decebuts’. Barbi, a qui vols enganyar? Que no vota Esquerra ho ha dit en més d’una ocasió com en una festa major de La Garriga en que, amb unes copes de més, va donar detalls de la seva relació amb CiU. Aquesta però, ens la guardem perquè és de les millors busotades que mai podrem arribar a perpetrar. Paraula de Busot.
