L’actual regidor d’ICV-IdB a Banyoles, Joan Luengo, encapçala la nova llista de la formació per a les eleccions municipals del proper 24 de maig. Com resa el seu eslògan de campanya, la formació defensa una Banyoles “lliure, digna i justa”, atributs que segons l’alcaldable representen l’essència de les propostes dissenyades pel grup. Algunes de les quals, com el rescat social o popularitzar el bé comunal, serien abordades de manera immediata, així com un altre repte, el de “la regeneració democràtica”, que permetria “fer entrar la ciutadania dins l’Ajuntament”. “A l’equip de govern actual li agrada molt el “de tu a tu”, mentre que jo prefereixo el “de nosaltres a nosaltres”, el fet de poder mirar i entendre les coses en xarxa”, explica.
Advoqueu per una Banyoles “lliure, digna i justa”. Quin atribut consideres que està més malmès a dia d’avui?
Joan Luengo. El de la dignitat. Actualment hi ha persones a la ciutat de Banyoles que estan camí de la misèria, la qual cosa ens fa pensar que en els últims quatre anys hem tingut uns projectes polítics a nivell de miserables. El que hem de recuperar és la dignitat, és la necessitat més urgent, tot i que considero que les tres paraules estan ben buscades: sense llibertat no hi ha dignitat i sense dignitat no hi ha justícia.
Quin és el vostre objectiu principal per a aquestes eleccions?
J.L. Aconseguir un govern d’esquerres. Som conscients que no traurem majoria absoluta i som conscients que tampoc la volem: som molt crítics amb CiU de la manera com l’ha portat i creiem que el sistema electoral que permet majories absolutes és erroni, sempre hi ha d’haver sumes. Partint d’això, tot el que sigui possible per sumar un govern d’esquerres és el millor que pot passar.
És veritat que hem presentat tres candidats amb perfils molt diferents, i creiem que si sortim tots escollits seria un context genial perquè això ens suposaria treballar de la manera més còmode. Que en voldríem treure més? Per suposat, aquesta xifra de tres és el mínim que desitjaríem.
Què pot fer decantar la balança electoral?
J.L. Hi ha quatre coses que s’han de tenir en compte en aquestes eleccions. Primer de tot, el desgast del govern, que és evident que existeix perquè tothom quan governa s’acaba desgastant. L’altra cosa important és que durant les últimes eleccions municipals hi va haver molta menys participació, i caldrà veure què faran ara aquestes persones: es quedaran a casa o aniran a votar? Per què fa quatre anys no van a votar i ara sí? Aquí hi ha tota una qüestió de descrèdit polític que gràcies a diferents processos ha anat canviant, la qual cosa ens fa pensar que tot aquest grup de persones, aquesta vegada, sí que anirà a votar.
També hi ha un tercer factor que és la no presència del PSC en aquestes eleccions municipals, caldrà veure on anirà a parar la seva bossa de vots. Ho he dit sempre i ho repeteixo: lamento que el PSC no es presenti a la ciutat de Banyoles i entenc les raons per les quals no ho fa, no hi ha caliu socialista, però em sap greu perdre pluralitat a l’Ajuntament. Finalment, l’altre factor que considero important és la feina feta per ICV, és a dir, com valorarà el ciutadà tot el que hem estat fent durant aquests anys.
Fins a quin punt pot ser determinant aquest darrer factor?
J.L. És un factor clau i la gent el valora. Alguns van imposant una idea molt concreta: “O surt el govern actual o hi haurà el caos”. Potser el que no saben és que ells mateixos són el caos, que han organitzat el caos i que hi ha molta gent que està emprenyada, fins i tot del seu propi cercle. Això és el que ens fa ser positius a l’hora de parlar de la possibilitat d’un canvi.
Respecte als partits que poden generar aquest canvi, tot dependrà de la intenció de governar de cadascú i dels límits que es posin. No diré noms, però n’hi ha alguns que més o menys poden arribar a tenir el pacte fet amb altres partit que no tenen representació però que es pensen que en tindran. O sigui, a Banyoles tan hi pot haver un tripartit d’esquerres com un altre de dretes, cosa que seria molt perillós.
Des d’ICV vau proposar una plataforma d’esquerres.
J.L. Sí. Nosaltres ens vam dirigir als partits d’esquerra més pròxims a ICV per proposar-los unes eleccions a blanc o negre: o Miquel Noguer o una plataforma d’esquerres. Vam ser molt generosos i no vam parlar ni de diners, ni de quotes ni de noms, només de la voluntat de fer una assemblea de gent d’esquerra per fer una plataforma i lluitar així contra CiU. Hi va haver gent que va dir que sí, d’altres organitzacions que s’hi volien apuntar perquè ja n’hi havia d’altres que ho havien acceptat i també persones que de bones a primeres van dir que no, cosa que considero un error.
Combatre l’anomenada “teoria de la por” us resulta un incentiu?
J.L. A nosaltres ens va molt bé perquè ens serveix per explicar el que hem anat dient durant els últims quatre anys. Sempre que parlin de nosaltres és positiu, i el fet que aquesta dreta banyolina rància i que sembla que ho governi tot estigui tremolant una mica ens agrada, sí.
Quins seran els pilars de les vostres polítiques socials?
J.L. N’hi ha tres. Un és retornar part dels Serveis Socials del Consell Comarcal a l’Ajuntament de Banyoles, però fent-ho sense mancomunar serveis. Volem recuperar els Serveis Socials per saber què està passant a la ciutat. Una vegada haguem recuperat alguns serveis el que farem serà un pla de rescat social: dedicar el màxim de diners, recursos i personal perquè ningú de Banyoles es quedi sense sostre, sense menjar, sense llum i gas o sense feina. En aquest sentit, volem lluitar contra l’atur i vetllarem per una feina assegurada amb el màxim de recursos.
Ara bé, no només es tracta d’ajudar a trobar feina, sinó també d’ajudar a pagar els impostos municipals. Per això, el que farem és aplicar la tarificació social, és a dir, cadascú pagarà els seus impostos en funció del seu nivell econòmic. Això ja ho estan fent altres ajuntaments catalans i només cal fer una remodelació de la manera de recaptar. No es tracta de recaptar menys, sinó de fer-ho millor i d’ajudar als ciutadans i ciutadanes a treure’s càrrega fiscal perquè es puguin gastar els diners en coses necessàries.
Defenseu que cal regenerar la democràcia banyolina, també.
J.L. L’Ajuntament actual no vol escoltar, és un mur impermeable. Un exemple és el Sota Monestir: de cop i volta van decidir una cosa, van fer dues sessions participatives per explicar-nos què volien fer però no van recollir res del que la ciutadania va dir. El resultat? Un ple municipal amb 400 persones que els hi va dir que no. Regenerar democràticament l’Ajuntament és fer entrar la ciutadania a dins, fer les parets de vidre per poder escoltar moltíssim.
La regeneració també és ser transparent i obert. Jo he fet públic el que cobro com a regidor i he donat a conèixer quins són els meus béns i patrimonis. M’agradaria que els caps de llista i sobretot el futur alcalde o alcaldessa també ho fessin, però de moment no ho ha fet ningú.
I, finalment, regenerar-se democràticament també és adoptar una política de tots. Hem de tenir en compte que a l’equip de govern li agrada molt el “de tu a tu”, o sigui, que un quedi content sense mirar què pot arribar a passar a la resta del voltant. Jo prefereixo el “de nosaltres a nosaltres”, el fet de poder mirar i entendre les coses en xarxa.
A la vostra web de campanya hi ha un decàleg de prioritats. Quines són les més immediates?
J.L. Totes són importants. Però les més urgents són dues: d’una banda, el rescat social, el fet de poder rescatar la dignitat i la llibertat de les persones; i l’altre tema que considerem molt prioritari és el tema del bé comunal, o sigui, posar a consulta popular tots els acords que s’han pres els últims quatre anys amb el bé comunal per tal que la gent faci consciència que tenim un patrimoni que és de tots i que algú ha pres decisions sense consultar-ho. Evidentment totes les propostes són prioritàries, però aquestes dues serien les més immediates.
De quina de les accions que heu dut a terme durant la darrera legislatura us sentiu més orgullosos?
J.L. Tot el que hem fet sempre ho hem tirat endavant per al benefici de tothom i totes les propostes i mocions sempre han estat consensuades o treballades amb diferents persones. Però si d’alguna cosa em sento orgullós, tot i que últimament no he vist que funcioni, és d’haver aconseguit que Banyoles sigui de les primeres ciutats de Catalunya que a ningú se li talli l’aigua potable si abans l’empresa que ho gestiona no ha anat als Serveis Socials.
També és important el Sota Monestir, un tema que l’hem aturat entre molts, o una moció que vam treballar conjuntament amb diverses persones i que va permetre que l’Escola Bressol municipal tingués tarificació social, subvencions i ajudes, fet que ha permès que s’hagin augmentat el nombre de persones que hi assisteixen.
Com idealitza la Banyoles del futur?
J.L. Ha de ser lliure, digna i justa: ha de ser lliure de desigualtats, de pobresa, d’injustícies, de desnonaments i d’especuladors; ha de ser digna de viure-hi, de ser visitada i de poder participar-hi, perquè això és el que ens manca; i ha de ser justa entre homes i dones, vinguin d’on vinguin i tinguin la condició que tinguin, i justa en la recaptació i en la despesa. Considero que aquestes tres paraules diuen molt del que nosaltres anirem proposant per fer veure aquest model de ciutat que ens imaginem, un model totalment diferent al que s’ha dut a terme fins ara i que és factible.
Crec que el model de ciutat de CiU ha caducat i no té més recorregut, ells mateixos han caducat. Sense anar més lluny, l’alcalde actual porta vint anys vivint de la política, cosa que nosaltres ja hem avisat que, com a molt, ens presentarem en un mandat més i prou.
I com idealitzes la Banyoles més immediata?
J.L. El següent pas de ben segur que serà el canvi de colors a l’Ajuntament: els que en tenen massa en tindran una mica menys i els que en tenim una mica menys en tindrem més. Aquest serà el primer pas.
Per afrontar aquest canvi de colors et presentes conjuntament amb Juanjo Butrón i Sònia Martín. Com definiries el teu equip?
J.L. Són persones amb les quals aquests últims tres anys hi he treballat conjuntament. I hi he treballat molt a gust i n’he après molt de tots dos: d’en Juanjo la vessant ecologista i la visió de ciutat i mobilitat i de la Sònia els aspectes de Serveis socials i de pobresa. I el que és més important: són persones independents, no són militants d’ICV i tampoc els obligarem a ser-ho, simplement veuen el nostre projecte com el bo i el correcte.
La resta de la llista està confeccionada per persones d’un perfil molt divers. Hem intentat fer una llista molt oberta, paritària, amb deu homes i deu dones, i amb molta gent independent, cosa que em fa sentir molt orgullós.
