Joan Jordi Miralles és el guanyador d'aquest 2016 del Premi Marian Vayreda de Prosa Narrativa i Carme Cruelles Rosales del Premi Joan Teixidor de poesia, any en què aquests guardons compleixen mig segle. Francesc Puigpelat ha rebut el Premi de Novel·la Juvenil.
L'obra La intimitat de les bèsties de Joan Jordi Miralles ha estat la guanyadora del Premi Marian Vayreda de Prosa Narrativa, el principal guardó dels Premis Literaris Ciutat d'Olot. L'Editorial Empúries publicarà l'obra i l'autor rebrà, a més, deu mil euros.L'obra és un recull de contes els quals, a través d'una narrativa molt sintètica de diàlegs contundents i tallants, explica la vida d'una sèrie de personatges que podrien ser qualsevol de nosaltres. Cada conte té un punt de misteri que es resol al final. L'obra projecta una visió del món descarnada i real.
Carme Cruelles Rosales s'ha endut el Joan Teixidor de Poesia pel recull d'haikus Delta. A més d'un premi econòmic de dos mil euros, Viena Edicions publicarà el poemari inspirat en els paisatges del Delta de l'Ebre. En la categoria de Novel·la Juvenil, ha recollit el premi Francesc Puigpelat per la novel·la L'àliga perduda dels nazis. La dotació per aquesta categoria és de 4.500 euros i la publicació de l'obra anirà a càrrec de Llibres del Segle. En aquesta categoria el jurat ha declarat finalista l'obra Tocar el cel d'Alena Pons. L'àliga perduda dels nazis és una història d'intriga i misteri ambientada a l'Alemanya de la postguerra. La trama gira al voltant del descobriment d'una relíquia romana que interessa a un grup neonazi.
L'acte de lliurament dels Premis Ciutat d'Olot s'ha celebrat un any més al Museu dels Sants. S'hi ha pogut veure l'espectacle Paraules d'amor de Joan Ollé. Aquesta edició dels Premis Literaris Ciutat d'Olot és especial perquè el Marian Vayreda i el Joan Teixidor compleixen 50 anys. En total, aquest 2016 s'han presentat 146 obres als Premis Ciutat d'Olot: 59 Marian Vayreda, 71 al Joan Teixidor i 16 al de Novel·la Juvenil.
Joan Jordi Miralles
Nascut a Osca el 1977. És doctor en Teoria, anàlisi i documentació cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra. Imparteix docència de narrativa de la imatge, iconografia i llenguatge audiovisual a l'Escola Superior d'Imatge i Disseny IDEP. Ha publicat les novel·les L'Altíssim (premi Andròmina, Edicions Tres i Quatre, 2005), L'úter de la balena (premi Vila de Lloseta, Editorial Moll, 2010) i Una dona meravellosa (LaBreu, 2014), a més de les peces teatrals Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i la recent Els nens feliços (Les Males Herbes, 2016). Els seus relats breus han participat en diverses antologies, entre elles Punts de Fuga (Les Males Herbes, 2015). En teatre, han estat representades les seves peces breus El vell costum de gratar-se el melic i La resignació era un refugi, i s'hi estava bé. També ha escrit i dirigit el migmetratge Die Müllhalde, així com les minisèries televisives Aborígens, Oltre i limiti i Zoom.
Carme Cruelles Rosales
Nascuda a Sant Carles de la Ràpita (1971), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i, actualment, treballa de professora a l'institut Els Alfacs de la Ràpita. Ha format part del consell de redacció de la revista local Ràpita, la cultural Algadir i, forma part del jurat del Premi Poètic Lluís del Montsià.
Gran lectora des de ben petita, un dels seus poetes preferits és Gerard Vergés i compta amb altres referents com Llorenç Marín, fotògraf del Delta; Carme Raichs, poeta i experta en haikus d'Agramunt; Miquel Reverté Aguilar, novel·lista i poeta rapitenc; Dolors Gimeno, escriptora de novel·la juvenil; i Jordi Enjuanes-Mas, el desaparegut poeta de Navàs.
Comparteix la seva obra en el blog literari dementaipoliol.blogspot.com.es on tenen cabuda breus reculls poètics, alguns encara en procés, com ara Mans (2014), Llaurant versos (2015), Els carrers dels pecats (2016), Shivaus cap a Betren (2016) i uns 150 microrelats que formen part del conjunt titulat De menta i poliol (2013-2016). Delta serà la primera obra publicada de l'autora.
Francesc Puigpelat
Nascut a Balaguer el 1959, és escriptor i periodista. Ha publicat una trentena de llibres, entre els quals destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (Premi Ciutat d'Alzira, 2013), Faust, el Terrorista (2010), La segona mort de Jesús de Natzaret (2008), Els Llops (Premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (Premi Josep Pla,1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de L'artilleria de Mr. Smith (2016), La nena que es va convertir en móbil (Premi Folch i Torres, 2015), Romeo i Julieta. Segona part (Premi Ramon Muntaner, 2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Premi Vicent Silvestre, 2014) i coautor de la col·lecció Monday & May.
