La garrotxina Jèssica Oliveras Fontàs va rebre la corona Miss Nació Catalana 2012 el passat mes de novembre a Sant Joan Les Fonts, el poble que l’ha vist néixer. De l’orgull i sentiment d’estima a la seva terra s’ha criat envoltada de la família i amics. Dona d’objectius i ambicions, ha lluitat per abatre els entrebancs i aconseguir les seves fites, una de les quals era endinsar-se al món de la moda que, gràcies a aquest títol, ha pogut fer realitat. Futura infermera i llevadora, enceta aquest any amb nous reptes professionals que, de ben segur, n’absorbirà cada instant per créixer com a persona i preparar-se per competir al món laboral.
– Miss Nació Catalana ha celebrat la setena edició i és la primera ocasió que rep un ressò mediàtic rellevant…A què creus que és degut?
Les eleccions anticipades i el debat independentista conformen un any políticament important i crec que ha estat el motiu pel qual ha tingut aquest protagonisme, tant en la premsa, televisió i ràdio com també a Internet. Aquest títol m’atorga la representació de la dona catalana, una figura valerosa, amb vigor i lluitadora, un símbol que cal destacar de la societat catalana.
– No obstant, tu l’has sabut esprémer al màxim…
Des de ben petita, els meus pares m’han ensenyat a ser una lluitadora nata i a no desaprofitar cap oportunitat que se’m presenti. El món de la moda és un sector que m’atrau i m’agradaria dedicar-hi una part de la meva vida per formar-me i exercir de model. Per aquesta raó, he fet tot el possible per aconseguir que Miss Nació Catalana 2012, fos el trampolí que em doni l’empenta que em falta per fer-me un lloc en aquest entorn tan rivalitzat.
– Per tant, has aconseguit un dels teus somnis…
Sí. Des de ben petita quedava embadalida veient els certamens de moda i aquelles noies tan guapes i esveltes que lluïen majestuosos vestits. Sempre he somiat convertir-me en una d’elles i introduir-me en aquest món i el de la publicitat. Aquest títol m’ha obert les portes a rebre un reconeixement mediàtic i, tot i el futur incert, tinc molt present que lluitaré perquè tingui una continuïtat.
– Què representa per tu aquest títol?
M’estimo molt la meva terra. La naturalesa és un hàbitat idoni i, Sant Joan les Fonts, el poble on vaig néixer, n`és un exemple excepcional. Per mi va ser un orgull poder representar la meva comarca com a Miss Garrotxa i, és encara més gratificant, poder-ho fer per Catalunya.
– Creus que, una vegada hagis esgotat la coronació, podràs seguir dedicant-te a la moda?
Sóc conscient que és un professió de difícil accés. Avui dia, i encara més amb la crisi, dedicar-te a qualsevol àmbit és costós però jo mai tiro la tovallola, sempre miro el futur amb perspectiva i optimisme i, tot i els possibles entrebancs, em mantinc incansable en aconseguir els meus objectius.
– Per la dificultat que representa poder-te dedicar al món de la moda, insisteixes en la importància dels estudis…
Aquest ha estat el principi que ha imperat sempre a casa meva. Els meus pares m’han inculcat un caràcter realista i raonable per tal de pensar amb dos dits de front les meves decisions i engegar els projectes que emprenc amb total seguretat. Com més formació tens, més valor prens alhora de buscar feina, és per això que estic acabant la carrera d’infermeria a la Universitat de Girona. La sociosanitat m’agrada molt i l’any que ve tinc pensat especialitzar-me en llevadora. En un futur, espero poder combinar les dues professions.
– D’aquí a uns dies emprens un viatge a Finlàndia durant tres mesos. Com afrontes aquesta nova aventura?
Amb moltes ganes! Tot i que estaré lluny de la família i amics, estic molt il·lusionada per conèixer aquest país tant meravellós en paisatges com pel desenvolupament del sistema sanitari i en prestacions socials. Vull comprovar quines són les diferències entre el funcionament i gestió sociosanitària d’Espanya i dels països nòrdics.
– El 2012 ha estat un any de sorpreses. Com es presenta el nou any?
Espero que sigui com aquest darrer any. A l’agenda tinc el certament Miss America Latina del Mundo 2013 que se celebrarà al mes d’agost i, per tant, m’espera un procés de preparació per poder assolir un bon nivell per competir entre les meves companyes. Espero aconseguir les expectatives i deixar Catalunya en una molt bona posició.
Moltes gràcies, Jèssica. Et desitjo molta sort en el camí que has emprés.
