El director francès Jérôme Savary s’atreveix a mesclar les aventures de ‘Don Quixot de la Manxa’, de Miguel de Cervantes, amb la pel·lícula ‘L’àngel blau’, de Josef von Sternberg, en la faula musical que presenta el 14 d’agost al Festival de Peralada.’Don Quijote contra el Ángel Azul’ és la última ‘bogeria’ d’aquest creador, en les seves paraules, que porta el cavaller de la Manxa als temps actuals per lluitar contra el Moulin Rouze, un cabaret que estafa els seus clients fent-los creure que estan al mític Moulin Rouge de París. L’actor Joan Crosas vesteix la decadent armadura del Quixot, mentre que l’actriu Marta Ribera es converteix en la voluptuosa i sensual Dulcinea.
‘És una bogeria de les meves’. Així de sincer es mostrava Jérôme Savary en la presentació a la premsa de l’espectacle que estrena dijous vinent a Catalunya, al Castell de Peralada, dins una gira internacional després de més de cent funcions a París. Una esbojarrada faula que va començar després de tres ampolles de vi, segons explicava ell mateix, quan va plantejar a uns amics la possibilitat que el Quixot ataqués el Molin Rouge de París o El Molino de Barcelona.
Així va sorgir ‘Don Quijote contra el Ángel Azul’, amb un cavaller de la Manxa enfurismat per la recent col·locació d’un cartell publicitari davant del seu decadent castell, que mostra una exuberant vedette, Daisy Belle, la Dulcinea d’aquesta versió desenfada del cavaller somniador. I aquest vulgar atac contra el paisatge de la Manxa no rep altra resposta que el contraatac del Quixot, que viatja fins a París per lluitar contra el Moulin Rouze.
Però les coses no sempre són com s’esperen i, enlloc de combatre la depravada vedette, s’enamora bojament d’aquesta Dulcinea dels temps moderns, i també decadents per als cabarets. Com el professor de ‘L’Àngel Blau’, que en visitar la sala d’espectacles que fascina als seus alumnes queda atrapat per l’encant de les corbes femenines, el Quixot cau rendit davant dels encants de Daisy Belle.
Jérôme Savary també participa en l’espectacle, en el paper del mestre de cerimònies que enganya la clientela fent-la creure que està a l’original Moulin Rouge de París. Però tot és una farsa, amb un punt de melangia per la crisi dels espectacles en viu que el director francès detecta arreu, en part per l’espectacular creixement de canals de televisió i en part per l’excés del ‘playback’, un tipus d’espectacle que compara amb ‘fer l’amor amb una nina inflable’.
En aquesta surrealista versió del clàssic de Cervantes, l’actor francès Frédéric Longbois és Sancho Panza, que no se separa del seu burro, com el Quixot tampoc ho fa del seu cavall, una andròmina feta amb pneumàtic. La música és una mescla d’originals per a l’espectacle i versions, amb el cant i la guitarra de Paco El Lobo, el piano de Roland Romanelli i Sabine Jean Geroges, als teclats.
