El futbol espanyol encara es posa les mans al cap quan observa la trajectòria meteòrica de la U.E. Llagostera, club que s’està fent un lloc a la Lliga Adelante després de protagonitzar una escalada que l’ha conduït des dels camps regionals fins als flaixos professionals. Per trobar un cas similar al del club gironès no cal anar gaire lluny, només uns 1.200 quilòmetres cap a l’oest. Allà s’hi localitza el F.C. Arouca, entitat esportiva amb 62 anys d’història que encara la seva segona experiència a la màxima categoria del futbol portuguès després d’haver-hi ascendit l’any passat.
Pels carrers d’Arouca, una petita ciutat situada a uns quaranta quilòmetres de Porto, hi passeja des de fa poc més d’un any el futbolista de Caldes de Malavella Ivan Balliu. Hi va arribar després d’haver passat mitja vida futbolística vestit de blaugrana, ja que va defensar l’escut del Barça des de la temporada 2005/06 fins a la 2012/13 fent-se amo i senyor de la banda dreta de la defensa i erigint-se com a capità d’una excelsa promoció que va emular als grans aconseguint un nou triplet.
La gran regularitat al carril el va portar a debutar amb el primer equip durant la gira estiuenca del 2011, quan l’entrenador d’aleshores, Pep Guardiola, el va fer saltar al camp per enfrontar-se al Hadjuk Split croat. Malgrat la presentació en societat amb els sèniors, el jove, de 22 anys, no va ser renovat i va haver de fer les maletes seguint els passos de la gran majoria de promeses culers. El seu equipatge va temptejar ofertes d’Alemanya, Grècia o França, però finalment va aterrar al districte portuguès d’Aveiro, indret on s’ha consolidat com a titular a la Primera Divisió lusitana.
Com va la teva segona temporada a Portugal?
Ivan Balliu. Molt bé, la veritat és que molt bé. L’equip ha contractat a nous jugadors i ha millorat bastant, i això ha fet que el començament d’aquesta temporada hagi estat millor que el de l’any passat. Estem il•lusionats, creiem que podem fer un bon paper.
Per què vas optar per l’Arouca?
I.B. Simplement perquè m’atreia jugar a una Primera Divisió i provar un altre tipus de futbol.
Sobretot em motivava la idea de poder fer el salt a una altra competició.
D’ofertes no te’n van faltar, però.
I.B. Sí, vaig tenir ofertes d’Alemanya, de França i inclús de Grècia, però des d’Espanya no va acabar de sortir res en concret.
El Girona F.C. va trucar a la teva porta, també.
I.B. Sí, havíem parlat, però m’atreia més jugar a una Primera Divisió d’un altre país. Venia de jugar a Segona amb el Barça B i preferia fer un canvi i anar a una categoria superior.
Després de tants anys a Can Barça, com vas viure el canvi?
I.B. Hi ha moltes diferències, sens dubte. Surto del Barça, que és un club on hi ha de tot i les instal•lacions són perfectes. A l’Arouca, en canvi, no hi ha ni la meitat d’instal•lacions, però al ser un club petit el tracte amb la gent és molt pròxim, ja sigui amb el president, amb els directors o amb tothom en general.
També hi ha alguna similitud com, per exemple, l’aposta pel futbol de toc.
I.B. La lliga portuguesa és una lliga semblant a l’espanyola. Aquí els equips tenen una filosofia de joc similar i jo, que estava acostumat al futbol del Barça, no podia anar a un conjunt que signifiqués totalment el contrari.
Sí que es veritat que els primers mesos van ser complicats i l’adaptació costa molt, però t’hi acabes acostumant i t’adones que els partits d’aquí són ben entretinguts.
La porta del Barça mai quedarà tancada del tot?
I.B. A tothom li agradaria jugar al Barça i encara que això sigui molt complicat les portes mai es tancaran. Sempre he estat del Barça i sempre m’agradaria tornar-hi, i tant.
Es podria dir que el teu club i la U.E. Llagostera segueixen camins paral•lels?
I.B. Sí. L’Arouca fa sis anys jugava a la categoria més baixa del futbol portuguès i amb l’entrada de l’actual president, que hi ha invertit molts diners, l’equip ha aconseguit anar pujant any rere any. És una història semblant a la del Llagostera.
Més enllà del futbol has impulsat la marca de roba juvenil Gorgeous Style. Això de ser futbolista, jove i emprenedor no gaire habitual…
I.B. La veritat és que no. En Sergi Gómez –actual defensor del Celta de Vigo i company de Balliu durant la seva etapa al Barça-, la Marta Soler i jo vam decidir treure aquesta marca de roba i de moment ens està anant bé.
Què és més dur: el món de l’esport o el sector empresarial?
I.B. (Riu). Si fa o no fa més o menys igual. Afortunadament a l’empresa hi tenim una persona que ens ajuda sobretot en temes administratius i burocràtics, que són els aspectes més complicats.
Què suposa per tu portar el nom de Caldes de Malavella arreu?
I.B. És una gran satisfacció. Sempre explico d’allà on vinc i parlo sovint de l’aigua calenta de Caldes de Malavella i del procés que viu Catalunya en aquests moments.
