La inflació interanual ha registrat una petita pujada al març, fins un 2,7%, després que al mes de gener s’assolís la taxa més baixa dels darrers vuit anys.
En termes mensuals l’IPC català ha incrementat un 0,8%, per l’encariment del vestit i calçat (habitual en aquestes dates, per l’inici de temporada), dels carburants i de les tarifes de telefonia mòbil.
En termes interanuals el grup amb un creixement de preus més elevat respecte un any abans és el de begudes alcohòliques i tabac, si bé ha reduït la seva taxa de creixement interanual fins un 6,9%. Altres grups amb creixements elevats són l’ensenyament (6,4%) i els hotels, cafès i restaurants (que s’han accelerat i assoleixen la taxa més alta en més d’un any, d’un 5,1%). També s’ha d’apuntar que les comunicacions, amb una contínua de reducció dels preus des de 2001, han invertit la tendència per l’alça en les tarifes dels telèfons mòbils, i registren al març un creixement interanual positiu (d’un 0,1%).
La inflació subjacent ha baixat a Catalunya en una dècima, fins un 2,9%. La millora s’explica per la moderació en el component d’alimentació elaborada, begudes i tabac i en el component de béns industrials. Per la seva banda, els serveis continuen com el capítol més inflacionista, i s’han accelerat d’un 4% fins un 4,3%.
Evolució al conjunt de l’Estat. L’IPC corresponent a tot l’Estat ha registrat un increment mensual d’un 0,8% al març, i la inflació interanual puja d’un 2,4% a un 2,5%. Les comunitats autònomes amb una inflació interanual més elevada han estat Múrcia (2,8%) i Melilla (2,9%), mentre que la taxa més moderada correspon a Canàries (1,7%).
El diferencial d’inflació de Catalunya respecte Espanya, ha registrat un petit augment per segon mes consecutiu: al mes de febrer era de 0,1 punts percentuals i al març ha pujat fins a 0,2. Al març, els grups de despesa amb un diferencial més elevat amb Espanya han estat l’ensenyament (que des de finals de 2006 ha augmentat molt el seu diferencial) i, en menor mesura, el lleure i cultura i les altres despeses (que inclou fonamentalment béns per a la cura personal i les assegurances). També cal destacar l’ampliació del diferencial en els hotels, cafès i restaurants, mentre que l’alimentació ha deixat de tenir un efecte moderador en el diferencial, ja que la seva desviació negativa respecte Espanya s’ha eliminat.
A Espanya la inflació subjacent ha baixat amb més força que a Catalunya, i passa d’un 2,8% al febrer fins un 2,5% al març. El diferencial de Catalunya en termes subjacents repunta fins a 0,4 punts percentuals. La major desviació correspon a l’alimentació elaborada, begudes i tabac, així com als serveis.
Evolució a la zona euro. A la zona euro l’indicador avançat pel mes de març assenyala un lleu descens de la taxa d’inflació fins un 1,9%, en nivells molt baixos i per sota de l’objectiu d’inflació d’un 2%. El diferencial s’ha reduït molt en comparació al 2006: al mes de març ha estat de 0,8 punts en el cas català, quan al mateix mes de 2006 era de 1,8 punts percentuals. No obstant això, la desviació continua essent àmplia quan es considera la inflació subjacent, que en l’àmbit de la zona euro resta molt moderada (en un 1,9% amb dades fins al febrer).
