La inflació interanual ha registrat un fort descens al gener, quan s’ha produït un canvi de base, i es redueix en quatre dècimes fins un 2,4%. Aquesta taxa és la més baixa dels darrers vuit anys: no s’assolia una inflació tan baixa des de febrer de 1999.
En termes mensuals l’IPC català ha registrat una disminució d’un 0,6%, com ve essent habitual als mesos de gener, a causa de les rebaixes. Els grups que han retallat preus en aquest mes han estat el vestit i calçat, i el lleure i cultura. En canvi, les begudes alcohòliques i tabac registren un increment superior al 5% per l’encariment del tabac.
En termes interanuals els grups amb un creixement de preus més elevat respecte un any abans són les begudes alcohòliques i tabac (per l’esmentada pujada del tabac, fins un 8,9%), l’ensenyament (que torna a accelerar-se fins el 6,5%), i els hotels, cafès i restaurants (4,7%). Pel contrari, cal destacar la inflació negativa a les comunicacions, al lleure i cultura, i la progressiva contenció en el preus dels aliments (amb la taxa més baixa des de 1999) i en les despeses d’habitatge.
A diferència de l’IPC general, la inflació subjacent puja a Catalunya, dues dècimes, fins un 2,9%. Per components, l’acceleració s’explica per l’alça en el tabac i, en menor mesura, als serveis (que passen d’una taxa d’un 3,8% a un 4%). Els béns industrials no energètics segueixen com el capítol més moderat (1,3%).
Evolució al conjunt de l’Estat. L’IPC corresponent a tot l’Estat ha registrat una caiguda mensual d’un 0,7% al gener, i la inflació interanual baixa tres dècimes fins un 2,4%. Les comunitats autònomes amb una inflació interanual més elevada han estat La Rioja (2,7%), Andalusia i Aragó (totes dues 2,6%). Per contra, Navarra (1,8%) ha registrat la taxa més moderada.
El diferencial d’inflació de Catalunya respecte Espanya, que al mes de desembre era de 0,1 punts percentuals, ha desaparegut. No s’assolia un diferencial zero des del mes de març de 2002. La forta contracció en el diferencial al llarg de 2006 i a l’inici de 2007 s’explica perquè els grups amb una desviació estructural (com el vestit, el lleure i cultura o el parament) han reduït una mica el seu diferencial, mentre que hi ha capítols que han invertit la seva tendència i han passat d’un diferencial positiu a un de negatiu (com els transports).
Al gener, els grups de despesa amb un diferencial més elevat amb Espanya han estat l’ensenyament (que com ja s’ha comentat, s’ha accelerat en els darrers mesos a Catalunya), el lleure i cultura i les altres despeses (que inclou fonamentalment béns per a la cura personal i les assegurances). Per contra, els capítols amb un diferencial negatiu rellevant han estat l’alimentació, els transports i les comunicacions.
Tal com ha passat a Catalunya, a Espanya la inflació subjacent també ha repuntat al gener en dues dècimes (fins un 2,7%), per l’acceleració en el tabac i als serveis. El diferencial de Catalunya en termes subjacent es manté en 0,2 punts percentuals. Els béns industrials i sobretot els serveis presenten un creixement més contingut al conjunt de l’Estat, mentre que l’alimentació elaborada creix igual a tots dos àmbits.
Evolució a la zona euro. A la zona euro l’indicador avançat pel mes de gener assenyala un manteniment de la taxa d’inflació en un 1,9%, en nivells molt baixos i per sota de l’objectiu d’inflació d’un 2%. El diferencial que mantenen la inflació de Catalunya i Espanya respecte la zona euro s’ha reduït molt en els últims mesos: al mes de gener ha estat de 0,5 punts en el cas català, quan a principis de 2006 superava els 2 punts percentuals. No obstant això, la desviació continua essent àmplia quan es considera la inflació subjacent, que en l’àmbit de la zona euro resta molt moderada (en un 1,6% amb dades fins al desembre).
L’IPC canvia a la base 2006. Al mes de gener l’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha iniciat la publicació de la sèrie d’IPC en base 2006. Amb aquesta nova base es pretén aconseguir una millor representativitat, cobertura i una major precisió, mitjançant l’ampliació de la mostra de municipis, l’increment del nombre de preus recollits i unes ponderacions més actualitzades. La mostra de la base 2006 estarà formada por 177 municipis (enfront als 141 de la base 2001). Per la seva banda, el nombre d’articles augmenta de 484 a 491. Finalment, s’han produït canvis en l’estructura de la cistella, i han sortit productes que han deixat de ser representatius (com, per exemple, les reparacions de determinats electrodomèstics), mentre que s’ha incorporat nous (com el productes dietètics, homeopàtics i les operacions de cirurgia estètica).
