La complexitat dels temps que estem vivint ens obliga a posar la màxima atenció en aquelles coses de la vida que són i seran bàsiques i fonamentals per a què les perones tinguins les màximes oportunitats d’èxit i també per aquè els països avancin pel camí de la prosperitat. En aquest sentit crec que la jornada sobre educació que vam fer a Vilafant juntament amb pares i professors representarà un punt d’inflexió positiu en el nostre municipi, tant pel què fa a les relacions entre els protagonistes com pel paper que en el futur pot jugar el municipi en la col•laboració amb tot allò que impliqui reflexió sobre el fet educatiu i la seva incidència en la societat.
He tingut l’oportunitat de llegir alguns documents que fan referència a l’informe PISA (programa per a l’avaluació internacional dels alumnes que elabora la OCDE)que es va difondre el desembre del 2010 i la valoració que se n’ha de fer al meu entendre, no és tan negativa com des d’alguns llocs, no sé si interessats o poc informats, s’en va fer en el seu moment.
Per centrar bé el tema, l’informe PISA realitza proves, cada tres anys, a estudiants que estan a punt de finalitzar l’ensenyament obligatori; les proves són sobre lectura, matemàtiques i ciències i estan relacionades amb l’estatus social, econòmic i cultural dels alumnes i també amb el tipus de centre on cursen els seus estudis.L’informe en qúestió diu coses molt interessants, com que el sistema educatiu a Espanya evoluciona positivament; que s’ha millorat en comprensió lectora i competència matemàtica i que es manté el bon nivell en competència científica; que el 80% dels alumnes estan dintre de la mitjana europea i que, això sí, estem en un percentatge baix pel què fa a l’excel•lencia: un 3% en front del 8 % de la mitja de l’OCDE.
Un altre element molt important: el sistema educatiu espanyol, per tant també el català, és, juntament amb el de Finlàndia, el més equitatiu de l’OCDE i que l’exit educatiu no està en funció de què l’escola sigui pública o privada. La major variabilitat de resultats es dona entre alumnes del propi centre, tant aquí com en la resta de països.
Considera l’esmentat informe que repetir curs no serveix per gaire res i que el què cal és reforçar l’autonomia dels centres per a què puguin adaptar l’ensenyament a les caraterístiques de l’alumnat.
També existeix un desfase entre els alumnes que no passen la prova i els que treuen el Graduat Escolar: un 20% no passen la prova i un 30% no es treuen el GE. Això vol dir que som més exigents que la pròpia OCDE a l’hora de donar el títol.
Una altra dada molt important és que els alumnes de Catalunya i Euskadi han millorat en comprensió lectora; això posa de manifest que tenirmés d’ una llengua curricular no afecta la comprensió de l’ altra , en aquest cas del castellà.Estem doncs en un camí millorable però que ha encarat els reptes d’una forma raonablement adequada.
Torno a l’inici, al localisme vilafantenc: vam fer una bona cosa amb la “jornada Pedagògica”; el col•lectiu humà i professional que tenim serà una eina més, una bona eina, per continuar treballan per l’educació des de la reflexió, la complicitat i també des d’una bona praxis.
Consol Cantenys i Arbolí
Alcaldessa de Vilafant
