Incompatibilitats

Jo no se si la incompatibilitat esta contemplada en l’estatut d’autonomia de Catalunya; però en tot cas,sigui o no, crec que no es cap virtut, ni cap defecte físic ,sinó que es podria definir políticament com una irresponsabilitat, des del moment que els recursos per apaivagar situacions difícils , n’hi ha a l’abast de tots els governs .

Voldria referir-me a la raonable i previsible preocupació ,( prevista per molta gent), per la davallada del sector immobiliari, provocant un accelerat augment de l’atur sobrepassant els 300.000 aturats; jo també estic preocupat , perquè amb la meva pensió de jubilat tinc treballs d’arribar a cap de mes; i es per aquesta raó que l’estómac s`hem remou, quan escolto els polítics fent grans cançons de pressupostos, entre els quals h’i ha Medi Ambient i la Previsió d’incendis , cosa que ens preocupa a tots els que tenim respecta per la natura i per el seu futur.

Se que no agradarà a tothom la meva reflexió , però en aquest cas , tindran la oportunitat , tal i com faig jo , d’exposar els seus raonaments, i l’animo a que lluiti per els seus drets; però crec que a aquest col·lectiu i nombrós grup d’aturats, s’haurien d’incloure al departament de Medi Ambient , distribuïts a tots els ajuntaments afectats per el risc d’incendis al seu terme municipal de tot Catalunya , proveint-los de una pala de pues ,una llima i un estassabarders, per netejar trenta metres de cada costat de tots els camins de tots els boscos de Catalunya , perquè 300.000 persones , en un mes poden fer molta feina ,i amb dos , molta mes ; crec que entre el pressupost destinat als aturats , i els pressupost destinat a Medi Ambient , de ben segur que es podria mantenir una plantilla de “mileuristes”, que podrien solucionar molts problemes comuns , entre governs , ciutadans i natura, i encara sobrarien diners ,(tenint en compta que a sobre dels pressupostos , si poden incloure les subvencions per aquests afers). perquè el que no es rentable es pagar per no fer res , i pagar per apagar el foc, que es afegir a sobre d’allò que ja es perdut.

Se que amb Mil Euros al mes ,no es poden lligar els gossos amb llonganisses, però en temps de vaques flaques ben vinguts siguin ; jo voldria poder contar-me entre aquest col·lectiu de “mileuristes”, i estaria molt content..