En els últims temps he escoltat a s’senyories, al Parlament i al Senat, llançant-se epítets uns als altres com si fora un circ romà, lluites de gladiadors semblen de vegades!, a veure qui la diu més grossa, els uns i els altres: mirant al seu cessar i als seus partidaris; buscant els ulls de qui li ovaciona, l’aplaudeix, li riu la gracieta i, fins i tot, a qui li fa aclamacions de Torero! Sí senyories, de tot s’ha sentit a l’hemicicle, menys del que realment preocupa als ciutadans. Es pot dir allò que tot el dia de “cháchara y la casa sin barrer”. Posant pegats com els Plans E o “plans Zapatero que hem sentit anomenar”. Perdó, però tractant-se d’aquests plans, a mi em dóna el riure… En lloc de conjuminar esforços per a treure’ns d’aquesta sinistra crisi que està deixant les arques de l’Estat en “banca rota”, es dediquen a escoltar i a pledejar només intentant afeblir al contrari.
Amb més de quatre milions d’aturats, famílies senceres sense treball, menjadors de Càrites i d’altres serveis socials plens, sense menjar per a pal·liar la fam en els Bancs d’Aliments, etc. Els asseguro a s’senyories que cada vegada descobreixo menys “els esforços” per la defensa dels interessos dels seus votants i més per mantenir-se en la poltrona.
No adverteixo la sortida de la crisi, ni els “brot verds” que parla a la Sra. Ministra, ni la lleugera tendència a no estar pitjor encara. No els sembla que al mateix temps que augmenta la “cháchara”, “la casa sigue sin barrer”?
