El Teatre Municipal de Palafrugell acollirà el proper dissabte 13 de febrer (12 h), un acte d’homenatge als veïns de la comarca del Baix Empordà que van ser represaliats pel franquisme.
Presidiran l’acte el secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, i la primera tinent d’alcalde de Palafrugell, Núria Rivas, i comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Palafrugell, és obert a tothom.
L’acte de Palafrugell és el primer dels 4 homenatges que se celebraran a la demarcació de Girona en les pròximes setmanes. En concret, també acolliran actes de reconeixement Figueres (20 de febrer); Olot (27 de febrer) i Salt (6 de març). Tot plegat s’emmarca en un programa de 24 homenatges que se celebren a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i lliurar un diploma de reconeixement als represaliats que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d’un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. Signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, el document es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Palafrugell acull el primer homenatge a Girona
L’homenatge que se celebrarà dissabte a Palafrugell començarà a les 12h i comptarà amb el testimoni de Teresa Juve en representació dels represaliats del Baix Empordà. Juvé va passar la frontera amb la seva família als 18 anys i va ser retinguda en un refugi de dones del centre de França. Més tard, la seva família es va instal·lar a Tolosa, on va ser enllaç de la Resistència i on va estudiar llengua i literatura occitana. Va conèixer al seu marit, Josep Pallach, a l’exili. Ell, exiliat a França i col·laborador de la Resistència, va passar 14 mesos a la presó de Girona i en va poder fugir l’any 1946. Més tard, la repressió franquista el tornaria a portar a la presó de Figueres i a la de Madrid. L’acte també comptarà amb el testimoni d’Enric Pubill, detingut per la policia franquista per la seva militància a les joventuts del PSUC. Va ser condemnat a 18 anys de reclusió i l’any 1949 va ingressar a la presó Model de Barcelona. Posteriorment va ser traslladat al Penal de Burgos, fins que va ser alliberat el 1960.
Després de les intervencions, tancarà l’acte una actuació de Sílvia Pérez Cruz i l’Escola de Música de Palafrugell.
Prop de 2.000 gironins represaliats, indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 1946 veïns de la demarcació de Girona han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura. Per comarques: 429 indemnitzats eren del Gironès; 416 del Baix Empordà; 350 de l’Alt Empordà; 282 de La Selva; 220 de La Garrotxa; 152 del Ripollès i 97 del Pla de l’Estany. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació…etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
La repressió
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
