Els dos doctors honoris causa investits avui en un acte solemne -que ha aplegat més de dues-centes persones- han mantingut una notable relació amb la Universitat de Girona: Eric J. Hobsbawm, sobretot, perquè va ser un dels convidats a impartir el seu mestratge a la Càtedra Ferrater Mora, i Miquel Roca, estretament lligat al món universitari, col•labora decididament amb els estudis de Dret, i contribueix activament en la formació integral –jurídica i pràctica- dels nous juristes.
La rectora Anna M. Geli, ha qualificat aquest acte acadèmic de “compromís d’acceptar, de manera crítica i constructiva, la transmissió de saber i de coneixement del llegat dels doctors Hobsbawm i Roca Junyent”. Així mateix ha manifestat que ambdós doctors “són part del segle XX” perquè “l’han viscut i l’han explicat” i han contribuït a fer “un món més habitable i a mostrar-nos-en les deficiències”.
Anna M. Garcia, catedràtica d’Història Contemporània, i padrina del Dr. Hobsbawm, en la seva lloança l’ha qualificat com “l’historiador més conegut i reconegut del segle XX i un dels més grans de tots els temps”. Garcia ha ressenyat la trajectòria de Hobsbawm, “políglota i viatger impenitent, voluntària i conscientment” i ha precisat que “la seva vocació no va ser la de l’activista, sinó la de d’intel•lectual que interpreta el temps i que influeix en el curs dels esdeveniments a través dels seus estudis”. Finalment ha afegit que “a Catalunya i a Girona generacions senceres d’historiadors i historiadores el considerem el nostre mestre, ens en sentim deutors i li donem les gràcies”.
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, ha lloat els mèrits de Miquel Roca Junyent, especialment els que fan referència a les seves aportacions al coneixement, a la seva vinculació amb la universitat i al seu servei a la societat. Segons Arbós, la vinculació de Miquel Roca amb la universitat, és “directa, inequívoca i generosa” i “ve de lluny, de temps difícils” (la dictadura de Franco el va expulsar de la universitat el 1966). També s’ha referit a la seva contribució a la vida associativa i cultural, i al seu compromís amb la llibertat, així com a la seva contribució a l’Estat de dret, recordant que “si a les facultats de dret s’ensenya la Constitució i l’Estatut, és en gran part, gràcies a ell”. Finalment ha destacat el seu tarannà, “rigorós i elegant” i l’ha qualificat com un dels millors oradors que han passat pel Congrés dels Diputats.
