A través dels mitjans de comunicació i d’Internet he seguit el cas de l’Ecce Homo de Borja i la trencadissa que ha fet la Sra Cecilia. Pobra dona. L’han caigut pals de tots els colors i Espanya, també països veïns, es riu d’ella per haver intentat amb tota la seva bona voluntat arreglar el fresc d’un Crist a l’església del seu poble. Cert que es presta a l’acudit sobretot per allò de «l’ha deixat fet un Ecce Homo». No obstant crec que ens hauríem de fer la pregunta És un assumpte de tal gravetat que mereixi la bola que els mitjans de comunicació li estan donat? És que no les han armat marrons altre tipus de delinqüents, en la seva major part de guant blanc i hem callat? Recordo el robatori de la imatge central de Mosaic dedicat a Bacus de Baños de Valdearados.
Penso que no només s’ha caigut, amb la cara de Paquirri o d’altres personatges i/o bestioles, en el ridícul sinó també a la irreverència, això està fora de lloc i tot això fruit de l’exageració que converteix en notícia internacional una anècdota. El problema i el que havia de ser notícia és la manca de vigilància i cura del patrimoni. El descuit, en aquesta ocasió s’ha carregat una obra relativament important encara que secundària, però cada dia la indiferència, la incompetència o la ignorància acaben perjudicant a centenars de peces artístiques, he esmentat la de Baños de Valdearados, disperses pels pobles hispans, també per Catalunya.
