Rodríguez Zapatero ha aconseguit que el segon país en importància agrícola de la Unió Europea sigui un dels pocs mancat d’un ministeri propi. I és que, que Espinosa renovi en el càrrec podríem considerar-lo com a que era esperat pel sector, a pesar d’haver tingut un mal inici i que en els últims mesos va trigar a reaccionar davant la crisi dels ramaders i, va tenir no pocs problemes amb els pescadors, ha havia esta mal. Però amb el que ningú contava, d’aquí les crítiques de gairebé totes les OPAs i altres organitzacions, era amb la desaparició de la denominació agricultura i pesca de la cartera ministerial.
Això deixa un dubte més que raonable en l’aire: si ambdues activitats han passat a un segon pla a ulls del Govern, vol dir que Zapatero aposta més per una política rural global que per mantenir agricultura i pesca com a motors del desenvolupament de les zones menys poblades. Per tant, no es pot aplaudir una decisió que elimina d’un cop de ploma un nom històric, sembla que en ella també ha hagut de pesar el pragmatisme del president. Si s’hagués atrevit a anomenar-lo, per exemple, Ministeri d’Agricultura, Pesca i Cura de l’Entorn Natural podria haver acontentat a més. Però, malauradament, l’agricultura no sembla tenir qui la defensi, almenys en el Govern.
És així que aquesta acció em duu a pensar que el President està en altre món, doncs no s’entén que amb una crisi de preus dels aliments, amb falta de proveïment d’aquests a nivell mundial, amb perspectives poc favorables a una prompta recuperació de estocs, tenint en compte que es tracta d’un sector estratègic, al Sr. Rodríguez se li ocorre carregar-se per «decretazo» un dels ministeris espanyols amb més història. Els seus motius tindrà, però, com gairebé sempre ens quedarem sense saber-los i, també com sempre, el temps s’encarregarà de donar-li o no la raó, encara que sembla que això no li importa.
