Durant tot l’any estem celebrant l’Any Internacional de la Patata declarat per la FAO. Durant aquest temps s’han portat a terme conferències i estudis sobre aquest meravellós tubercle, que es conrea com aliment en uns 100 països, en clima temperat, subtropical i tropical. En les zones temperades, les patates se sembren (planten) a la primavera i es cullen a fins de l’estiu. En les zones tropicals es recullen les millors collites a altures de 1.800 fins a 2.500 metres sobre el nivell del mar, o a menor altura quan es produeix en els mesos més frescos.
Al forn, rostida, bullida o fregida, la patata és la verdura favorita als Estats Units. Cada any, el nord-americà típic menja aproximadament 59 quilos de patates, les quals, a més de ser un important aporti d’energia, són una bona font de vitamines i minerals.
Però ens preguntem. Quant treball s’amaga darrere d’un plat de patates o d’una borsa de patates fregides? Molt pocs ho saben i desgraciadament cada dia menys.
Durant aquests dies d’estiu ha pogut viatjar per carreteres de Castella, concretament de Burgos i de Palència, i he pogut apreciar extensions de camps plantats de patates. Aquests agricultors no les planta perquè aquestes vagin al consum, que ja seria un treball honrós, sinó per a, les mal anomenades de sembra perquè les que ells produeixen és para ser plantada per uns altres, treball més honrós encara, doncs si la patata és el principal producte per a reduir la fam en el món, produir patates perquè uns altres les produeixin en gran quantitat és una meravellosa obra.
Vull agrair, des d’aquestes línies, als agricultors burgalesos i palentins que junts produeixen i certifiquen més del 70 % de la patata de sembra espanyola i que molts gironins les fem servir any darrera any.
