Les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979, ara fa 30 anys, van suposar un alè d’esperança per a milers de ciutadans i ciutadanes d’arreu de l’Estat, que veiem com un dels drets fonamentals de les persones es feia realitat: anar a les urnes, en l’exercici de la democràcia més directe i més propera a la gent, per triar els representants de la pròpia ciutat a l’Ajuntament.
Acabem de veure unes imatges de la constitució del nostre primer Ajuntament democràtic desprès del període republicà, que ens aboquen a commemorar un moment històric de gran transcendència per a la nostra ciutat.
La commemoració és necessària perquè permet el record i els agraïments a aquelles persones que vàren iniciar una tasca engrescadora i alhora complexa: la de construir la ciutat pensant en els ciutadans i ciutadanes.
A la primera corporació, a aquell primer consistori, a l’Alcalde Joaquim Nadal i a tots els regidors i regidores de les diferents legislatures, els hi volem fer el reconeixement que els pertoca amb plena justícia.
El record, l’evocació i l’avaluació dels diferents períodes ens estimula la imaginació per pensar la ciutat del futur. De la mateixa manera que als constituents, els va correspondre pensar la ciutat que tenim avui, a nosaltres ens pertoca evocar la ciutat dels propers 30 anys. Tenim l’obligació i també la il·lusió ètica i política de somiar un futur, somni sense el qual no podem treballar cada dia. Sense la utopia de la ciutat futura, la ciutat del present es construiria sense ànima i, Girona d’ànima n´ha tingut, en té i en tindrà en la mesura que els seus governants siguin a més d’eficients, persones carregades d’il·lusió i amb el punt de somiadors que varen tenir els primers governs democràtics.
Un cop superada la crisi, Girona n’ha de sortir reforçada i la ciutat dels propers 10 anys serà la que haurà sabut millorar les bases de la seva economia i s’haurà convertit en una ciutat creativa mantenint la seva càrrega patrimonial i cultural. Serà una ciutat més cohesionada territorialment, socialment i culturalment i serà una ciutat més oberta al món.
Volem que Girona, com la resta de ciutats catalanes, gestioni serveis que avui gestiona la Generalitat i que el principi de subsidiaritat i d’autonomia financera sigui un fet i no un compromís.
La ciutat de 2029 haurà incorporat les possibilitats de transformació que haurà donat un sistema educatiu gestionat localment per a donar respostes a les exigències d’un món global. Amb una Universitat ben encorada en un món sense fronteres, amb recerca punta, íntimament vinculada a les empreses del territori, una Universitat que serà motor dels nous valors del mercat (creativitat, innovació, internacionalització, coneixement, patrimoni).
Amb una escola que formarà en valors en coherència amb una ciutat plenament educadora i, ajudarà a formar ciutadans des de ben petits en l’exigència, en el rigor, en el sentit crític i també en la igualtat i la tolerància.
Girona serà una ciutat que s’estendrà per una àrea molt més gran que l’actual terme, sense que això vulgui dir que ha crescut a costa d’altres. La ciutat que creixerà serà la suma de la capital i del conjunt de municipis que hauran format l’àrea urbana i que de la suma, que és de persones, d’espais urbanitzats i d’espais lliures configurarà un mosaic de paisatge ben ordenat i sostenible. Un espai d’alta qualitat de vida, resultat de la cooperació i de la força que donarà aquesta unió.
La ciutat d’aquí 30 anys, serà una ciutat en la que les diferències de renda entre els seus ciutadans no provocaran situacions de marginació ni de desigualtat, serà una ciutat que generarà recursos sense haver de renunciar a un alt grau de benestar. Serà una ciutat oberta al món, una ciutat del món, que construirà la seva identitat amb els recursos generats per la seva història, la seva cultura i per les aportacions de totes les persones que hi hauran vingut a viure i a treballar. Una ciutat poliglota, orgullosa de la seva llengua. Una ciutat que participarà en un ordre mundial més just i igualitari.
La utopia doncs és possible: construint la ciutat es construeix una societat i l’acció dels que la governen no és innòcua.
De la mateixa manera que fa 30 anys semblava impossible dotar de serveis bàsics tots els carrers de Girona i ara se’ns fa estrany, pensar en una ciutat com la que els proposo, ara pot semblar utòpic; però amb el grau de tenacitat, de convenciment i d’il·lusió dels que la varen desvetllar del franquisme, tot és possible.
Mirem enrera amb respecte i pensem en el futur en cada una de les decisions que prenem i en totes les accions que fem. Només així continuarem avançant per una Girona que sap recordar, que sap transferir i que no ha d’oblidar mai tots aquells valors que ara fa 70 anys ens varen segrestar i que en fa trenta vàrem ser capaços de recuperar.
