Si es tanquen 150 o més oficines d’aquestes tres caixes anunciades, –Sabadell, Terrassa i Manlleu–, o d’altres caixes pel motiu que sigui, voldrà dir que 150 o més senyores de la neteja també es quedaran sense feina. Perquè aquestes senyores que es cuiden de netejar les oficines de caixes i bancs, van cada dia a treballar gairebé com si fossin unes empleades més de les dites caixes o bancs.
I no van a netejar perquè sí: i van perquè veritablement necessiten els pocs diners en que són pagades, doncs ja sabem que aquestes senyores no estan gens ben pagades per la feina que fan. A ningú li agrada treure la merda dels demés, però tampoc ens agrada pagar massa perquè ens la treguin del davant.
Tancar 150 o més oficines de caixes o bancs, també repercutirà en tots els sectors comercials que hi ha instal•lats al voltant d’aquestes oficines de crèdit. Els clients i clientes d’aquestes caixes, quan van a fer-hi les gestions escaients a aquest tipus de negoci, aprofiten per anar a fer gestions en altres comerços que estan emplaçats prop de l’oficina de la caixa a la qual es dirigeixen. Entre els establiments més visitats, inclús pels empleats i empleades de les caixes, tenim els típics bars de barriada que per quatre quartos despatxen uns esmorzars que n’hi ha per a llepar-se els dits! Bars i altres comerços que, si tanquen les oficines de les caixes, i més endavant algunes que en tancaran d’algun banc, es veuran abocats a baixar definitivament la persiana perquè no hi anirà ningú. Els benpensants o malpensants que decideixen el tancament d’oficines d’estalvi o bancs, això no ho tenen en compte. I la gent que no forma part del món bancari o de les caixes d’estalvi, si s’han de quedar amb el cul a l’aire, per a ells que s’hi quedin. No anem bé. Gens bé.
