Els investigadors francesos que analitzen les causes de l’accident de l’avió d’Air France desaparegut dilluns a l’Atlàntic amb 228 persones a bord han advertit avui que serà difícil trobar les caixes negres a causa de la gran profunditat on deu ser l’aeronau i de la complicada orografia del fons marí, amb contraforts muntanyosos.
El director de l’Organisme d’Investigació i Anàlisi (BEA), Paul-Louis Arslanian, no és gaire optimista sobre la possibilitat de trobar les caixes negres.
Aquest expert ha precisat que, a més a més, «no són l’única eina» per determinar les causes. «Pot ser que no aportin res» sobre la pitjor «catàstrofe» de la història de l’aviació francesa, ha afegit.
Arslanian ha avançat que «almenys ara com ara és una investigació molt difícil», i ha recordat que les caixes negres estan concebudes per emetre, durant 40 dies, senyals que es poden detectar a un quilòmetre de distància.Per això, per trobar-les s’hauria de concretar l’àrea de recerca.
Dos funcionaris de l’Organisme d’Investigació i Anàlisi han començat a estudiar al Brasil l’accident de l’avió d’Air France, segons han informat avui fonts oficials.
El BEA ha assumit la investigació malgrat que l’avió va caure en aigües territorials brasileres perquè així ho estableixen els acords internacionals, ha aclarit avui la Força Aèria Brasilera.
Hi ha quatre equips investigant l’accident: un d’encarregat de la recerca de restes de l’avió al mar, un altre que treballa sobre les dades de l’historial i del manteniment de l’aeronau, una tercera sobre com l’explotava Air France i l’última sobre els seus sistemes i equips.
El director del BEA no es va voler pronunciar sobre l’avaria de l’avió: «De moment cap element permet pensar que l’avió tenia algun problema» quan va sortir de Rio de Janeiro cap a París.
Arslanian també ha indicat que els pilots van mantenir l’últim contacte amb el control aeri brasiler una «mitja hora» abans del moment en què es devia produir el sinistre. Van ser tres minuts d’intercanvi durant els quals la tripulació va informar que entrava en una zona de «turbulències».
No hi va haver en aquesta comunicació cap precisió sobre la naturalesa d’aquestes turbulències ni sobre si hi havia llamps. Des de dilluns mateix Air France ha apuntat com a possible causa de l’accident l’impacte d’un llamp, una hipòtesi que el director del BEA no ha volgut ni desmentir ni confirmar.
L’expert ha insistit que «era una situació tempestuosa» com ho han confirmat els mapes del temps i els altres avions que van fer aquell mateix dia altres rutes per aquella zona de l’Atlàntic.
També ha puntualitzat que «l’avió estava en la ruta que segueixen tots els avions» que fan la ruta Rio de Janeiro-París, que es mouen «en una banda d’uns quilòmetres» en funció de com procuren evitar les columnes de núvols que causen les turbulències.
El BEA, que pretén publicar un primer informe a finals de mes, és responsable de la coneguda com la «investigació de seguretat», destinada a evitar que alguna avaria o algun problema es pugui repetir en el futur.
A la catedral de París s’ha celebrat avui un funeral pels 228 desapareguts.
A l’emotiu acte a Nôtre Dame hi han assistit el president francès, Nicolas Sarkozy, acompanyat de la seva dona, Carla Bruni, membres del Govern, l’excap d’Estat Jacques Chirac, companys de la tripulació de l’aerolínia i familiars dels passatgers.
La celebració interconfessional ha començat amb un missatge del papa Benet XVI, que ha expressat el condol pels fets. Prèviament, el cardenal de París, André Vingt-Trois, ha evocat l’escriptor i aviador Antoine de Saint-Éxupery, desaparegut també quan sobrevolava el mar.
Un total de 228 espelmes s’han encès en l’acte, en record dels desapareguts, la majoria d’ells francesos, brasilers i alemanys.
