L’actual desgavell de Rodalies a Barcelona es fa encara més incomprensible si es compara el que el Govern ha gastat en la xarxa metropolitana amb els diners destinats a la construcció de l’AVE. Durant els últims set anys, la inversió del Ministeri de Foment en el primer servei no ha arribat en el millor dels casos a un euro a l’any per cada passatger, mentre que en la construcció de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona la xifra puja a 166 euros.
Contraposar els dos tipus de transport pot resultar abusiu per motius diversos, però serveix, com a mínim, per explicar que destinar els diners necessaris per mantenir la xarxa metropolitana en bon estat hauria costat ben poc. Simple xavalla al costat de la macroinversió en alta velocitat.
L’any passat van viatjar en Rodalies 122 milions de persones que van merèixer uns 100 milions d’euros en inversions en la més optimista de totes les estimacions facilitades pels grups polítics del Congrés. El resultat és que l’any que més s’ha gastat la proporció és de 0,81 euros per passatger.
PROPORCIÓ RIDÍCULA
Si es donessin per bones les xifres amb què treballa CiU per al període 2002-2006, el resultat final seria encara més ridí- cul. Els nacionalistes afirmen que el Ministeri de Foment només ha destinat 92,2 milions d’euros a Rodalies… ¡durant els cinc anys analitzats! O sigui, 0,15 euros per passatger.
Per si fos poc, el nombre d’usuaris no ha deixat de créixer. L’última dè- cada, s’ha passat de 70 milions de passatgers als 122,2 de l’any passat. El 2006 va ser la primera vegada que Renfe va deixar d’augmentar el volum de clients, que el 2005 havia estat de 122,6 milions. La plaga d’avaries ja va iniciar les desercions.
Segons Joan Herrera, d’ICV-EUiA, entre el 1995 i el 2003 es van gastar 6.000 milions d’euros en l’alta velocitat. Això, segons el diputat, suposa que el 97% de les partides ferroviàries van ser per a l’AVE, mentre que el nombre d’usuaris era exactament l’invers: el 97% eren viatgers de Rodalies, enfront del 3% que usava l’alta velocitat.
Si es prenen com a xifra de referència els sis milions d’usuaris que Renfe preveu transportar l’any que ve entre Madrid i Barcelona, el resultat són els citats 166 euros per passatger i any.
ICV neda des de fa anys a contracorrent amb una proposta de relegar l’alta velocitat en benefici del tren convencional que serveix a la gran majoria de la població.
Però si amb poc més que les engrunes de l’AVE s’hauria pogut fer front a les millores de Rodalies, ¿no eren compatibles les dues inversions?
ESTUDI DE LA GENERALITAT
Segons un estudi de la Direcció General de Programació Econòmica de la Generalitat, tot i les quantioses inversions en alta velocitat, Catalunya va rebre entre el 1991 i el 2004 una inversió estatal en infraestructures molt inferior a la que correspondria pel seu pes tant en població com en el PIB. Si en tot l’Estat es va invertir un 1,1% del PIB i 2.676 euros per habitant, a Catalunya aquesta última quantitat va baixar a 2.057 euros per habitant. I l’equivalent en PIB es va quedar en el 0,7%.
Si Catalunya hagués rebut el mateix que la mitjana estatal, la suma addicional invertida arribaria a 3.714 milions. O el que és el mateix: més de la meitat dels diners destinats a l’AVE i 37 vegades del pressupost 2006 de les millores de rodalies.
PREVISIÓ DE L’ESTATUT
La diputada socialista Teresa Cunillera va culpar ahir el PP d’haver deixat en l’absolut abandonament Rodalies durant els vuit anys de mandat, en què va comptar amb el suport de CiU en cada pressupost.
Però la coalició nacionalista li respon que amb les actuals quantitats destinades a manteniment és quan ha arribat el col.lapse.
En qualsevol cas, si la lletra de l’Estatut es compleix i el Tribunal Constitucional no ho impedeix, durant els pròxims set anys Catalunya rebrà el percentatge d’inversions en infraestructures equivalent a la seva participació al PIB estatal. El perill de repetir errors en el futur sembla, almenys, conjurat.
