Degut a la gran catàstrofe generada per la immensa quantitat de neu caiguda el dilluns dia 8 de març del 2010, aquesta, ha malmès molts boscos. El pes de la neu ha esberlat, trencat i enderrocat centenars o milers d’arbres d’infinitat de boscos.
Ara, un cop fosa tota aquesta neu que ha caigut en els boscos i de cara, poc a poc, al bon temps, tot aquest brancatge malmès que s’ha quedat estès pel terra de les grans extensions de massa forestal que hi ha als llocs on ha nevat tant, es pot transformar en una gran teia que pot facilitar una encesa ràpida de tots aquests boscos.
Aquest gran perill d’incendi que corren tots aquests boscos, es podria pal•liar o fins i tot eradicar, si immediatament tots aquests boscos fossin netejats de tot aquest brancatge malmès que hi ha pel terra.
Varis mitjans de comunicació han fet saber, que un tant per cent molt elevat dels boscos de Catalunya són de propietat privada i, que els propietaris d’aquests boscos, es veuen impotents econòmicament, per pagar a brigades de persones perquè netegin llurs boscos.
Les presons són plenes d’homes i dones, que potser si se’ls proposés de netejar els boscos a canvi d’una considerable reducció de pena i un sou simbòlic, acceptarien de bon grat. Hi ha al Món moltes nacions que així ho fan. És el que en diuen treballar per la societat. Els presoners i les presoneres són a la presó perquè d’alguna manera han fet mal a la societat. Doncs aquesta mateixa societat, es podria cobrar el mal que li han fet admetent que els presoners desbrossessin els boscos i els deixessin de manera que un incendi gairebé fos del tot impossible.
Fa molts anys, quan per qualsevol motiu s’anava al bosc, gairebé sempre es topava amb una colla de boscaters els quals, alguns feien llenya per endur-se-la a casa o vendre-la i d’altres preparaven carboneres: o sigui que també recollien llenya que, ben amuntegada en unes piles que feien goig de mirar de ben fetes que eren, hi posaven foc per dins i al cap d’uns dies es transformava en un apreciat carbó, que d’aquí els venia el nom de carboneres.
Què se n’ha fet dels boscaters? Com és que ja no es fan carboneres als boscos? Com és que ja no hi ha llenyataires que van al bosc a fer llenya per endur-se-la a casa o per vendre-la?
Qui hi ha de cercar una solució per a la neteja dels boscos? S’ha d’esperar que tot aquest brancatge que s’ha produït degut a les fortes nevades, s’assequi i abans de que arribi el fort de l’estiu s’hagin de contemplar aquests mateixos boscos del tot encesos? S’ha d’esperar que cremin força i que potser hi tornin a haver bombers morts i ferits?
Si els propietaris dels boscos diuen que ells no hi poden fer res: qui ho ha de fer? El que està molt clar és que, així de bruts, no s’hi poden quedar per gaire més temps, perquè la bonança s’acosta i cada bosc pot esdevenir un polvorí.
Seria una bona pensada, també, que a més de fer netejar els boscos per personal condemnat a les presons, hi fessin participar els membres de les Forces Armades de l’Estat, en contes d’anar a jugar a fer la guerra a països llunyans on res se’ls hi ha perdut. Però la solució passa per ser cercada i trobada sense perdre més temps.
