L’expresident Jordi Pujol, en la seva declaració del dia 20-7-2009 sobre l’acord de Finançament per a Catalunya, no es cansa de repetir que no es compleix amb l’estatut ,tot i que reconeix que es millor aquest fiançament , que el que hem tingut fins ara ; si no recordo malament ,quan es va parlar de fer un nou estatut, CIU en fou mol reticent en els primers moments; a part de que amb 23 anys ja podia haver fet quelcom proposta en compensació al suport donat als diferents governs de l’estat , i aquí es allà on rau la meva preocupació , perquè no entenc , que ara es vulgui ser tant exigent i tant estricte , amb un govern que tant sols en poc mes de cinc anys , a capgirat mes programes, que la seva Presidència amb vint-i-tres , i que lo mes notable fou , l’extermini dels petits i mitjans empresaris i comerciants , en benefici de les grans empreses multinacionals .
Davant de com han anat les coses , i s’ha desenvolupat la negociació del finançament per a Catalunya , crec que per poder valorar les discrepàncies , que des de fa mol de temps que CIU manifesta, seria bo que recopiléssim des del dia que l’estatut fou aprovat al Parlament de Catalunya , per el 89’9% dels representants de tots els catalans, que ocupaven els escons del Parlament; el “viacrusis “, es va començar a gestar quan es va portar al Congres dels Diputats , amb retallades que deixaren l’estatut totalment desconegut ; però la nota mes sonada , la va provocar el Sr. Artur Mas , negociant amb el President Zapatero un estatut que fou rebutjat per ERC , i que provoca la sortida del Sr. Maragall de la presidència del govern de la Generalitat , per donar pas al Sr. Montilla , tal i com l’interessava a Zapatero , amb el conseqüent desencís del Sr. Artur Mas , que res del que li havien promès fou complert .
Zapatero a mentit constantment als catalans i també als espanyols , no desenvolupant l’estatut de Catalunya que el Congres aprovà desprès de ser espoliat , i que ERC , a tingut d’assumir , desprès d’haver votat en contra , però que CIU a defensat fins l’últim moment, sense reconèixer en cap moment el seu fracàs desprès d’haver pactat amb Zapatero; però la coherència , la constància i la força de la raó , a fet que, tot i que tothom sap que l’acord que s’ha aconseguit en aquests moments , no es el que reflecteix l’estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, però des del moment que la patronal i els sindicats , igual que la totalitat dels partits d’ideologia esquerrana estan d’acord amb el que desprès de tanta negociació , mentides i de promeses no complertes , crec que es per ser una mica mes optimistes a l’hora de mirar cap al futur.
Sr. Mas i Sr. Duran, és hora de que us doneu compta , de que la única cosa que aconseguiu, es posar entre dues aigües el vostre electorat tirant pedres sobre el vostre teulat, tal i com esteu fent constantment; si no voleu donar suport al nou pacta de finançament, en sou molt lliures , però respecteu als vostres electors , que en aquests moments , de ben segur que la gran majoria veu un futur mes engrescador, ( sis anys de tripartit), que el que CIU va proporcionar amb vint-i-tres anys amb la Presidència del Sr. Jordi Pujol a la Generalitat de Catalunya.
