En mig del bombardeig de notes, notícies i comentaris que volen fer-nos combregar amb la magnanimitat del nou finançament que el govern de Madrid ha volgut atorgar a Catalunya, continuo trobant pocs motius per tanta felicitació, més enllà de que per fi s’hagi acabat un tema que cansava i desanimava als pocs ciutadans que encara mostren algun interès per la política i allunyava una mica més a tots aquells que no volen ni sentir-ne a parlar.
Personalment estic convençut que hi ha dades objectives que demostren que el nou model de finançament no compleix amb els criteris i terminis que fixa el nou Estatut ni satisfà les necessitats de la Generalitat per prestar els serveis que es mereixen els ciutadans de Catalunya. Haurem aconseguit alguns euros més per determinats Departaments o Conselleries, ofegats econòmicament, però hem hipotecat el futur econòmic del nostre país per un bon grapat d’anys. A més confondre als ciutadans amb un allau de xifres i de missatges publicitaris totalment esbiaixats és una greu irresponsabilitat que acabarà augmentant els desencís i la desafecció de molts catalans al comprovar, d’aquí a poc temps, la realitat d’un acord que no aconsegueix, ni en el millor dels casos, disminuir el dèficit fiscal de Catalunya a uns límits acceptables.
Alhora hi ha conseqüències no econòmiques que també hauríem de valorar abans de fer públics tants missatges optimistes Renunciar a la negociació bilateral amb Espanya és aprofundir en el “café para todos” que tant mal ens està fent com a nació. Acceptar negociar a la baixa determinats punts de l’Estatut és obrir la porta a retallades per part del Tribunal Constitucional i perdre una part molt important dels pocs recursos que tenim per enfrontar-nos-hi.
Per tot això és important seguir reclamant que Catalunya aconsegueixi els recursos econòmics que com a país ens pertoquen. Potser en la situació actual i amb els negociadors actuals aquest és el millor dels acord possibles però no és l’acord que necessita el nostre país. Caldrà seguir negociant i reclamant el que en justícia en correspon i la possibilitat d’aconseguir un millor acord passa, al meu entendre, per un canvi en els negociadors, canvi que només pot venir a través de les urnes. .
