El dia 15 de novembre començava una intervenció arqueològica en el solar que es troba a la cara nord de la basílica de Castelló d’Empúries. L’excavació, que ha finalitzat quinze dies després, avui 30 de novembre, ha estat promocionada per l’Ajuntament de la vila i dirigida per dos tècnics arqueòlegs, l’antropòloga Dra. Bibiana Agustí i l’arqueòloga Anna Maria Puig. El personal auxiliar i la maquinària ha estat proporcionada per l’empresa Castelló 2000.
La intervenció anava dirigida a obtenir dades referents a l’ocupació antiga d’aquest espai immediat a l’església, a la recerca d’uns resultats que podrien orientar el futur projecte d’ordenació de la plaça que es preveu fer en el lloc. Aquesta obra s’està considerant des del moment en què l’Ajuntament es féu càrrec de la compra i l’enderroc de les cases que hi havia construïdes fins fa pocs temps en aquest solar. Cal valorar positivament aquesta decisió atès que amb aquesta s’ha aconseguit alliberar i dignificar la façana nord de la basílica de Santa Maria, des de la base de la torre campanar fins a la capella de la Puríssima Sang.
En el moment de finalitzar l’excavació i com a resultats provisionals de l’estudi que caldrà portar a terme a partir d’ara, podem apuntar un seguit de conclusions. En primer terme cal dir que l’espai en el qual s’ha intervingut correspon només a un terç de la plaça, concretament el sector que toca a la façana nord de l’església. Es va escollir aquest espai atès que es considerava el més interessant, ja que podia aportar alguna informació relativa a la construcció de l’edifici basilical, pel fet de trobar-se ran dels seus fonaments. Una altra de les perspectives de l’excavació era la de trobar restes del cementiri que se suposava s’estenia per aquesta superfície annexa a l’església.
Els resultats de la intervenció han estat molt condicionats per les cases que fins fa poc es trobaven construïdes en el solar. Els seus fonaments, així com sistema de clavegueram de les mateixes, han traspassat els nivells arqueològics fins arribar al subsòl natural d’argila, la qual cosa explica la important alteració soferta pels nivells inferiors. No obstant això, la més notable destrucció de la zona s’ha observat a partir de l’obra de la capella de la Puríssima Sang, del segle XVIII. La fonamentació d’aquesta capella, adossada al nord de la capçalera de l’església, va suposar un important moviment de terres i tot un seguit de modificacions a nivell del subsòl que, sens dubte, podem considerar les de major afectació del solar. Ras del sòl natural i dels estrats antics han aparegut nivells contemporanis a aquesta obra, com ara un paviment exterior de rajoles i una possible pastera de calç, tots ells ben documentats a partir dels materials ceràmics recuperats.
És aquesta obra la que provoca la destrucció del cementiri que fins aleshores hauria ocupat la zona nord de l’església. Les restes d’aquesta necròpolis s’han documentat just per damunt del subsòl natural. Es tracta d’un cementiri cristià, parroquial, amb totes les inhumacions ben orientades, col·locades en sentit est-oest, amb el cap mirant cap a llevant, amb indicis d’haver estat simplement amortallades, sense cap mena d’aixovar funerari. Els individus descoberts corresponen tant a homes, dones com nens (s’observa una manca d’individus adults senils). Malgrat l’alteració, dóna la impressió que els enterraments s’haurien fet en fosses excavades al sòl, amb una coberta que no descartem hauria pogut ser de lloses de pissarra, almenys en algun dels casos conservats. Com és habitual, algunes de les fosses semblen ser objecte de reinhumacions successives, atès que han aparegut ocupades per més d’un individu.
Aquesta tipologia de tombes correspondria al moment més antic d’enterraments, la cronologia dels quals no podem precisar per ara, atesa la manca de materials arqueològics determinants. No descartem sol·licitar alguna anàlisi radiocarbònica per a completar la informació. No obstant això, avancem la hipòtesi d’una possible datació a partir del segle XIII o XIV. En l’espai excavat podem parlar d’un total de 4 fosses, cap de les quals s’ha recuperat completa a causa de les obres esmentades del segle XVIII. Per damunt del nivell de fosses s’ha documentat una altra fase d’inhumacions, encara molt més alterada que l’antiga, de la qual no s’ha reconegut quin hauria estat el sistema d’enterrament. De fet, la troballa ha consistit en un estrat d’ossos remenats, sense cap mena de connexió, totalment remoguts i destruïts, sens dubte a conseqüència de l’obra de la capella.
En una rasa que s’ha obert al llarg de tota l’amplada del solar s’ha corroborat la mateixa informació proporcionada per l’espai immediat a l’església. En aquest punt, relativament més allunyat de la capella, s’ha localitzat un fossa intacte, amb la seva coberta de lloses, així com una inhumació infantil corresponent al nivell més recent d’inhumacions.
En darrer terme ens quedaria esmentar el que podria ser la més antiga intervenció a la zona. Es tracta d’un forat de forma circular, de poc més d’un metre de diàmetre, excavat en el subsòl d’argila, amb l’aspecte de cubeta, amb les parets afectades i endurides a conseqüència d’haver-s’hi practicat foc. Pel tipus de rebliment del forat i per les relacions estratigràfiques, tenim la certesa que és anterior a la fase més moderna d’enterraments, però també s’ha pogut observar com es troba parcialment retallat per una de les fosses més antigues. Per aquest fet i per les seves característiques no descartem que sigui algun element relacionat amb la fase de construcció del temple gòtic, molt probablement de les capelles que avui veiem a cada costat del campanar romànic.
Finalment, destacar la descoberta de la fonamentació de la torre del campanar. Amb l’excavació han quedat a la vista 4 filades més de carreus de la base de la torre, la qual suposem es trobaria assentada damunt el mateix subsòl natural d’argila. No hem pogut apreciar ben bé el fonament atès que en tot el seu perímetre s’ha trobat un desguàs d’aigües pluvials, disposat també a partir del segle XVIII, el qual s’hauria ideat posteriorment a la construcció de la capella de la Sang per evitar que les aigües caiguessin directament al terra i provoquessin problemes d’humitats. Actualment aquest desguàs està anul·lat per la qual cosa suggerim que seria interessant retirar-lo per poder deixar a la vista el fonament del campanar, amb la qual cosa guanyaria uns metres en esveltesa.
En resum, valorem positivament la intervenció que s’ha fet en el lloc, atès que ha corroborat els supòsits que ens havíem fet en el moment d’iniciar els treballs. No obstant això, hem de lamentar l’enorme destrucció soferta en tota la zona des del mateix moment de la construcció de la capella de la Puríssima Sang, al segle XVIII, i, posteriorment, per l’edificació de tot un seguit de cases, patis i pallers, els quals corresponen a un moment més tardà, a partir de la fi del segle XVIII o ja dins del segle XIX. L’espai que ha quedat per excavar pensem que no pot aportar noves dades al respecte. El sondeig practicat ens informa que el cementiri es podria estendre, probablement, per tota la superfície del solar, sembla que en millor estat de conservació com més allunyat dels murs de la capella, almenys pel que fa al nivell antic. El nivell superior, en canvi, creiem que apareixerà molt alterat per les construccions modernes.
