El no holandès al referèndum sobre el tractat comercial de la Unió Europea (UE) amb Ucraïna, sense cap mena de dubte, té un vencedor: Vladimir Putin. Resulta paradoxal aquest resultat precisament en el país que més activament demanava una acció contundent davant els separatistes pro-russos, després que aquests fessin caure el 2014 un avió procedent d'Amsterdam en què van morir molts ciutadans holandesos. L'Acord d'Associació rebutjat per l'electorat holandès és el mateix que es va negar a signar Viktor Ianukóvitx el 2013, el que va originar les protestes ciutadanes pro-europees a Kíev, la caiguda del govern i, finalment, la intervenció russa.
Amb aquest fet i amb tot el procés ucraïnès, la UE, des del meu punt de vista, ha ofert un espectacle vergonyós en aquesta crisi i el referèndum holandès apuntala aquesta imatge d'irrellevància internacional, si bé és cert que, en la pràctica, Brussel·les i la Haia haurien de trobar una "solució tècnica" sense massa problemes. El pitjor de tot és el reforçament de les posicions euroescèptiques a dos mesos del referèndum britànic, o més aviat, la sensació que els principals partits són incapaços d'articular una resposta.
