Des del 15 al 17 d’octubre tindrà lloc a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, la XXVI Reunió Científica de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) a la qual està previst que assisteixin més de 500 epidemiòlegs de tot el conjunt de l’Estat. El lema d’aquesta edició és “Qui és qui enfront de les emergències en la salut pública” i té com a objectiu debatre i aprendre sobre les emergències, crisis i brots que han tingut lloc en els darrers anys.
La Reunió, l’organitza la Societat Espanyola d’Epidemiologia amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i ha comptat amb el suport del Dipsalut de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona, el Ministeri de Sanitat i Consum, diversos governs de comunitats autònomes, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona. Al mateix temps compta amb diversos patrocinadors d’empreses de l’àmbit de la salut
L’acte inaugural tindrà lloc el 15 d’octubre a les 11.30 hores i comptarà amb la presència de Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Anna Pagans, alcaldessa de Girona, Josep Marigó, president del Dipsalut de la Diputació de Girona, Rosa Ramírez, sudirectora general de Promoción de la Salud y Epidemiología del Ministerio de Sanidad y Consumo, Marta Pedrerol, directora dels Serveis Territorials de Salut a Girona i presidenta d’honor del Comitè organitzador, i Neus Camps, presidenta del Comitè Organitzador i cap d’Epidemiologia dels Serveis Territorials de Salut a Girona.
Qui és qui enfront de les emergències en la salut pública?
En els darrers temps, diversos factors han modificat substancialment el medi en què vivim: els moviments migratoris, canvis mediambientals, la facilitat per viatjar a qualsevol part del món, la disponibilitat i velocitat de la informació, en són alguns exemples, que poden comportar l’aparició de nous problemes de salut que poden arribar a convertir-se en emergències en salut pública. Actualment, per gestionar les crisis, es considera vital disposar amb antelació de programes i protocols, desenvolupar de forma sostenible sistemes de protecció dins dels serveis ordinaris de salut pública per respondre a les emergències, reduir riscs, preveure amenaces, i enfortir la formació continuada i l’entrenament en la resposta.
És més, la preparació per a les crisis, actualment, s’estén més enllà dels sistemes tradicionals, com a organitzacions institucionals, protecció civil o organitzacions humanitàries, i ha d’incloure el treball amb autoritats locals i la coordinació amb el sector privat i la població.. També s’ha desenvolupat el concepte de «continuïtat del servei» com una estratègia per garantir que els serveis essencials continuen funcionant fins i tot durant una situació de crisi.
El lema de la XXVI Reunió Científica de la SEE, Qui és qui enfront de les emergències en la salut pública? tracta de recollir la necessitat de respondre als interrogants que es plantegen al voltant de les diferents facetes i actors que apareixen en les emergències.
Programa científic
El programa científic (que es pot consultar al lloc web www.seepidemiologia.es) pretén desenvolupar el lema de la reunió i fa una especial atenció a les lliçons que es poden aprendre de les crisis que han ocorregut al nostre país en les últimes dècades, com es pot millorar el seu abordatge des de les diferents estructures organitzatives de la salut pública i com es pot treballar amb els mitjans de comunicació, la població i la comunitat per prevenir i disminuir els efectes associats a les emergències.
Com és habitual, més enllà del lema, la reunió també pretén recollir la producció científica que s’hagi produït als diferents sectors de la salut pública, des de les malalties infeccioses a les no transmissibles, passant per vacunes, desigualtats, sistemes d’informació, epidemiologia ambiental, gestió sanitària o aspectes metodològics, entre altres. A la Reunió s’han presentat 202 comunicacions orals, 241 pòsters i s’hi han acceptat 23 comunicacions en forma de taula espontània.
A partir del lema de la XXVI Reunió Qui és qui enfront de les emergències en la salut pública? s’han programat la conferència inaugural, tres taules rodones i la conferència de cloenda:
El dimecres 15 d’octubre, a les 12 hores el senyor Denis Coloumbier, cap de la Unitat per a la Preparació i Respostes en emergències en Salut Pública de l’European Center for Diesase Prevention and Control (ECDC), impartirà la conferència inaugural de la Reunió que porta per lema “Emergències de salut pública a Europa: algunes experiències recents”.
El mateix dimecres, a les 17.30 hores, tindrà lloc al taula rodona “Els diferents actors en les alertes”, moderada per Neus Camps, presidenta del Comitè organitzador i i cap d’Epidemiologia dels Serveis Territorials de Salut a Girona, i que comptarà amb la participació de:
o Elena Delgado Torralba, Servei de Salut Pública de la Delegació Provincial de Salut de Sevilla
o Milagros Pérez Oliva, periodista d’”El Pais”
o Alfonso Carvajal García-Pando, de l’Instituto de Farmacología de la Universitat de Valladolid
o Antoni Plasencia, director general de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Dijous 16 d’octubre, la Reunió ha programat a les 11.30 h la taula rodona “Aprenent de la història, exemples propers i llunyans”, moderara per Josep Maria Jansà, subdirector de Vigilància Epidemiològica de la Direcció General de Salut Pública, i que comptarà amb la intervenció de:
o Salvador Mateo, de l’Àrea de Vigilància de Salut Pública del Centre Nacional d’Epidemologia, que parlarà sobre “Els brots massius per al comercialització d’aliments”
o Ana M. García Fulgueiras, de la Secció de Vigilància Epidemiològica de la Regió de Múrcia, que tractarà dels “Aspectes claus en els brots comunitaris de legionel·losi: el cas de Múrcia”
o Hermenlinda Vanaclocha Luna, de l’Àrea d’Epidemiologia de la Comunitat Valenciana, sobre les “Implicacions legals? El brot d’hepatitis C de València”
o Alberto Malvar Pintos, del Servei d’Epidemiologia de la Xunta de Galicia, que parlarà sobre “La preparació i resposta davant a la grip aviar a les comunitats autonòmes, evaluació de riscos”.
A la tarda, a les 17.30 h, tindrà lloc al darrera taula rodona programada, que porta per lema “L’emergència de les malalties cròniques”, moderada per Carme Borrell, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i que comptarà amb la intervenció de:
o Iñaki Galán, de l’Institut de Salut Pública de la Comunitat de Madrid, amb la ponència “Sistemes de vigilància de factors de riscs de malalties no transmissibles”;
o Xavier Castells, del Servei d’Evaluació i Epidemiologia Clínica de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària de Barcelona, amb la ponència “Impacte de la detecció de les malalties cròniques en el sistema sanitari”.
o Camen Martínez, del Registre Poblacional del Càncer de Granada, Escuela Andaluza de Salut Pública, parlarà sobre “ Vigilància epidemiològica de les malalties cròniques. El cas del càncer a Andalusia”.
o Rafael Bengoa, Kroniker, Observatori Internacional de Qualitat i Gestió de Malalties Cròniques, amb la intervenció “ Impacte de les malalties cròniques en el sistema sanitari”.
La conferència de cloenda, “Vigilància de la salut pública en un món global” la impartirà John Rullan, cap de Direcció Mèdica, Humana de Puerto Rico, tindrà lloc divendres 17 d’octubres a les 11.30 h. La conferència serà presentada per Pere Godoy, president del Comitè Científic de la Reunió i cap d’Epidemiologia dels Serveis Territorials de Salut a Lleida.
La SEE
La Societat Espanyola d’Epidemiologia es va crear l’any 1978 amb l’objectiu de fomentar l’estudi i el milor coneixement de l’Epidemiologia, possibilitar els mitjans adequats amb aquesta finalitat, defensar la dignitat de l’exercici professional de l’epidemiologia en tots els seus vessants i afavorir la difusió del contingut i de la metodologia epidemiològica per tal de contribuir de tal manera a la promoció de la salut pública.
En aquests moments la SEE compta amb 838 socis que treballen en el camp de l’epidemiologia i la salut pública. La procedència professional dels socis és molt diversa, des de biòlegs, bioestadístics, infermeres, economistes, farmacèutics, psicòlegs, metges, químics, sociòlegs i veterinaris, que treballen en una gran varietat d’àrees d’interès que en general cobreixen tots els àmbits propis de la salut pública i s’extenen també a la col·laboració interdisciplinària amb altres professionals.
