El català serà reconegut finalment per la legalitat francesa, com a llengua «regional» i juntament amb 75 llengües minoritàries més pròpies del bast territori sobre el que governa l’Estat francès.
L’Assemblea Nacional ha aprovat aquest dijous per sorpresa una esmena en el projecte de llei per reformar les institucions que obligarà a introduir a la Constitució un esment a totes les llengües de la República. La llista és llarga, i juntament amb el català, el basc, l’occità, el cors, el bretó i el flamenc –segurament les més conegudes–, hi constaran el bearnès o el picard, de la meitat nord de França, i idiomes com el crioll parlat a l’illa del Carib la Martinica.
«Les llengües regionals pertanyen al patrimoni de la nació», indica l’esmena aprovada, impulsada pel president de la comissió de lleis de l’Assemblea Nacional, Jean Luc Warsman, a la UMP, el partit de la dreta que governa actualment. El text ha sigut votat gairebé per unanimitat i acaba amb un tabú. Tanmateix, el govern no té cap intenció de fes constar a la Constitució la carta europea de les llengües regionals. França va signar aquesta carta el maig de 1999 però mai no l’ha ratificat.
