Un cop publicades les balances fiscals, d’una forma oficial per part de l’Estat espanyol, es confirma, es ratifica – d’una manera científica – el que sempre s’havia dit des d’amplis sectors de la societat catalana :Catalunya pateix un espoli fiscal descomunal, molt més important, per exemple, que el dèficit fiscal que té Alemanya en relació amb la Unió Europea .
Aquesta brutal anomalia fiscal, aquest enorme decalatge a favor de l’Estat només és superat per les Illes Balears . D’això se’n diu solidaritat ? . Bé, jo diria més aviat que aquesta situació només es pot definir com una autèntica presa de pèl ; o , el que és pitjor, que la nostra nació pateix una colonització política i econòmica amb tots dels ets i uts . Cal tenir molt en compte, i saber-ho explicar molt bé arreu d’Europa, que Catalunya no és un país ric. Catalunya, a hores d’ara, pateix una veritable asfixia del seu ( feble) estat del benestar: Hi ha manca de metges, l’escola està col·lapsada, el transport públic és autènticament tercermundista … Ara sabem, amb certesa matemàtica, perquè patim aquesta situació.
