El passat 30 de setembre es va presentar a la capital de la nostre nació un llibre clau “ El moment de dir prou “ d’un autor emblemàtic, Antoni Strubell i Trueta, que s’acosta molt a descriure l’estat d’ànim d’un part significativa de ciutadans de Catalunya .
Aquest llibre de primera, amb un pròleg de Francesco Cossiga i un epíleg de Henry Ettinghausen, ( dos magnífics catalanòfils amb molt de prestigi cultural europeu ) i d’un escriptor, també un gran patriota, vinculat a les comarques gironines i net del gran humanista, el Doctor Trueta, ( autor d’aquella mítica obra , “ The Spirit of Catalonia “ publicada a l’any 1946 ) és una excusa esplèndida per obligar-nos a reflexionar de debò i a capbussar-nos en els problemes reals d’aquesta, nostra, nació mil·lenària europea, ara en retrocés .
En “El moment de dir prou” se sintetitza, prou bé, el pensament de gran part dels catalans que no acaben de manifestar ( entre la perplexitat, la mortificació i la pobresa lingüística ) el seu malestar col·lectiu . Un altre argument d’aquest llibre expressa a la perfecció la anormalitat en què vivim, ara i aquí, pel fet de patir la subordinació i la interferència que suposa la nostra pertinença a un Estat, on s’aplica una Constitució més en clau de línia restrictiva que no pas d’espai per a la llibertat.
En síntesi, aquest llibre formula tres punts substancials pels quals cal dir prou : 1). La falta d’un marc blindat on poder exercir l’autogovern 2). L’exposició a un absurd joc de rivalitats «interregionals», 3). La inexistència d’una relació de bilateralitat respectuosa i pràctica amb l’Estat.
