L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, valora els resultats electorals del passat 27 de maig partint de la base que el canvi de govern a Solsona ‘era possible més que mai pel que es percebia’ i per tant que CiU no renovaria la majoria absoluta. Malgrat tot, reconeix que el va sorprendre la proporció de pèrdua de vots i regidors que va registrar la federació nacionalista, fet que encara ‘va legitimar més la possibilitat d’una alternança política’ al consistori. En aquest sentit, apunta que el sentit comú de les forces ‘que durant tants anys havíem estat a l’oposició – ERC, El Comú i PSC – ens obligava a entendre’ns per formar govern’ però tot i així assegura que no va ser fàcil l’entesa malgrat que CiU afirmés que el pacte ‘ja estava amanit’ amb anterioritat.
L’aprovació del POUM al final de l’anterior mandat?
L’alcalde de Solsona considera ‘lamentable’ que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) s’aprovés a finals del passat mandat sense el consens de totes les forces polítiques presents al consistori. Tot i que assegura que al principi el document es va començar a teixir ‘amb la il·lusió de tots’ a posteriori l’aprovació provisional no hi va comptar ‘perquè no es van fer les coses ben fetes i no es van tenir en compte moltes aportacions’.
Actualment, el document està en fase d’anàlisi i pendent d’aprovar per la comissió d’Urbanisme de Lleida i per això Jounou assegura que segons com se’ls retorni el modificaran. Aquest mes de setembre preveuen anar a veure els membres de la comissió per exposar-los quines qüestions no veuen bé. Posteriorment, el nou govern d’esquerres també preveu obrir un nou procés de participació ciutadana però Jounou remarca que ‘tampoc ho podem allargar massa perquè ens fa molta falta’.
En aquest sentit, Jounou calcula que el POUM els arribarà revisat d’Urbanisme cap al mes d’octubre o novembre i per això insisteix en el fet que abans que els arribi han d’aplicar les modificacions que no van poder apuntar amb el govern majoritari de CiU. L’alcalde concreta que aquestes modificacions són petites puntualitzacions ‘de les quals t’adones quan ets al govern’ com per exemple el detall de l’amplada d’alguns carrers.
La manca de sòl industrial?
Una de les principals mancances de Solsona és la falta de sòl industrial i per això ja fa temps que es parla del polígon de Santa Llúcia com una de les principals opcions per resoldre-la. Així, Jounou assegura que ja s’ha fet algun pas amb l’Incasòl i diu que aquest mes de setembre també tenen prevista una reunió per desencallar el tema.
Segons Jounou, hi ha algunes empreses interessades per venir a Solsona, i aquestes demanden una gran quantitat de sòl industrial. Així mateix, recorda que aquest futur polígon també preveu l’opció d’acollir el nou parc de Bombers, que actualment està ubicat dins la trama urbana.
Jounou explica que aquest polígon preveu tenir uns superfície aproximada d’uns 48.000 metres quadrats, de tal manera que el sòl industrial ‘quedarà garantit per uns quants anys’.
El retard en el desenvolupament del Pla de Barris?
Xavier Jounou reconeix que Solsona va molt enraderida en el compliment dels paràmetres del Pla de barris, un retard que es fa evident si es té en compte que només s’ha desenvolupat un 10% de tot el que estava previst. Segons Jounou, una vegada van entrar al govern municipal van rebre un toc d’alerta de la Generalitat respecte aquest retard i la necessitat de portar un ritme adequat perquè es compleixi el Pla.
Jounou explica que la rehabilitació del nucli antic comporta una intervenció en ‘cinc artèries’ d’aquesta zona i assegura que ara ‘ho hem començat a desencallar’ i s’ha començat a actuar sobre l’eix dels carrers Sant Pau i Sant Roc. A més a més, destaca actuacions importants que s’han de portar a terme al carrer Castell, al carrer Sant Miquel, al carrer Llobera, carrer de la Regata i al carrer Sant Llorens, on fins hi tot encara s’ha d’encomanar el projecte.
D’altra banda, l’alcalde comenta que el passat mes de juliol, en la reunió anual amb el Govern per fer el seguiment del desenvolupament del pla, van exposar la intenció de reubicar algunes partides dins el mateix pressupost per poder destinar més diners a la ‘perla’ de tot el projecte que és la creació de ‘l’illa cultural’ i que preveu equipaments com una nova biblioteca i un centre d’interpretació sobre el món geganter. Segons Jounou, ara estan establint converses amb alguns propietaris individuals per comprar-los els edificis i poder-la així ampliar. La intenció d’aquesta actuació és possibilitar que les instal·lacions de la futura illa cultural estiguin situades en plantes baixes ‘perquè conviden més a entrar-hi’.
Respecte al projecte de creació del centre d’interpretació del món geganter, Jounou assegura que els agradaria que s’acabés convertint en un ‘fet d’ambició nacional i fins hi tot internacional’. Així, recorda que a Solsona ‘el fet geganter és molt important’ ja que segurament és l’única població de Catalunya que disposa de dos tipus de gegants diferents per festes diferents. D’aquesta manera comenta que el centre d’interpretació preveu partir de la festa i els gegants de Solsona cap a la festa en general d’arreu del país.
Pel que fa a la biblioteca, Jounou assegura que estan a punt d’aprovar-ne el pla funcional i destaca que aquesta servirà per solucionar el problema que una capital de comarca com Solsona no disposi en disposi d’una en condicions en ple segle XXI. La previsió d’aquesta infraestructura així com de la del centre d’interpretació es calcula cap a mitjan de mandat.
El problema de la manca de places d’escola bressol a la ciutat?
Segons Jounou, malgrat CiU ho va desmentir al seu dia, quan el nou govern va entrar al consistori es van adonar del problema de la manca de places d’escola bressol a la ciutat i per això van concertar una reunió amb el delegat d’Educació per fer-li saber quina era la situació.
Educació va comunicar a l’ajuntament que per llei no estaven obligats a facilitar places d’escola bressol i a partir d’aquí, Jounou diu que ‘vam voler fer una demostració de la sensibilitat social que sempre volem que sigui notable en aquest govern’ i la regidoria d’Educació va optar per una mesura temporal consistent en la implantació d’una ludoteca privada ‘que no ha acabat d’arrelar’ i que estarà coordinada amb l’escola bressol municipal per tal de seguir la mateixa temàtica.
Les previsions per solucionar el problema no passen per ampliar l’escola bressol municipal. Això no obstant, l’escola privada Arrels preveu una ampliació en un futur, que se situarà a l’edifici de l’antic seminari on actualment hi ha el Centre Tecnològic Forestal que l’any que ve es traslladarà a l’edifici nou que s’està construint a la finca de Can Mascaró.
Una altra opció que es planteja l’equip de govern a llarg termini seria la de destinar part de la demanda al terme municipal d’Olius, concretament a la urbanització del Pi de Sant Just, ja que l’alcalde d’aquest municipi té la intenció de fer una escola nova d’unes quaranta places per al curs 2008-2009 que descongestionaria Solsona.
La situació a primària i secundària?
Xavier Jounou assegura que en aquests moments el consistori està fent la reparcel·lació d’uns terrenys municipals que cedirà al Govern perquè hi construeixi una nova escola de primària i secundària. ‘Pels contactes que estem tenint’, diu l’alcalde, segurament aquesta infraestructura podria entrar en funcionament d’aquí a dos anys. Mentrestant però, calia buscar un lloc alternatiu perquè l’Escola Setelsis ‘ja no podia més’ i l’anterior govern va signar un contracte de lloguer d’un espai per ubicar-hi les classes. Un lloguer que per Jounou és excessiu, ja que és superior als 6.000 euros al mes, però que al està signat ‘cal assumir’.
Malgrat tot, l’alcalde remarca que en vista a l’any que ve i en funció de com surtin els pressupostos municipals es plantejaran l’opció de compra i insisteix que un lloguer tant excessiu perquè aquest local només aculli dues classes de P-3 no és viable. En aquest sentit, considera que si es fa efectiva la compra d’aquest espai de 8.000 metres quadrats, en un futur es podrà destinar a altres equipaments municipals.
Respecte aquesta qüestió Jounou es mostra molt dur amb l’anterior alcalde Riart, ja que considera que l’operació de lloguer va ser iniciativa seva deixant de banda el govern de CiU, i que ho va fer per mirar ‘d’amorosir una mica la situació de confrontació que havia tingut amb l’escola Setelsis’ i per ‘provar de treure un mínim de perjudici electoral’ amb vista a les eleccions ‘a canvi de les arques municipals’. Jounou considera que ‘la mala gestió’ d’aquesta situació per part de Riart va ser un dels motius de la pèrdua de vots que va registrar.
Els parcs eòlics d’Olius?
Jounou es mostra sincer en aquesta qüestió i reconeix que el nou govern municipal encara ‘no ha tocat gens’ la qüestió dels parcs eòlics projectats a Olius però que físicament i paisatgísticament afecten en major part a Solsona. L’alcalde, però, considera que l’enquesta que es va encarregar a finals del passat mandat no va servir de gaire ‘perquè de vegades diuen el que t’interessa’.
Respecte la possibilitat de convocar un referèndum ciutadà per copsar l’opinió dels solsonins sobre els eòlics, Jounou considera que potser no seria del tot fiable. D’altra banda, remarca i lamenta que quan eren a l’oposició van haver d’anar al darrera de l’Ajuntament d’Olius i del de Solsona perquè preguntessin a la ciutadania sobre els parcs.
El repartiment de sous de l’equip de govern?
Un dels aspectes que més ha criticat l’oposició de CiU a l’Ajuntament de Solsona en els primers mesos de mandat ha estat el repartiment de sous entre els membres de l’equip de govern i concretament que el sou del tinent d’alcalde de El Comú i regidor d’Urbanisme, Martí Abella, sigui més elevat que el de l’alcalde. En aquest sentit, Jounou explica que ‘un dels endarreriments més grans de la casa’ era en el servei d’urbanisme per la dificultat a l’hora d’aprovar projectes, el retard en l’entrega de llicències municipals i el reduït desenvolupament del Pla de barris, entre d’altres.
Segons Jounou, qui en sap més d’urbanisme del nou govern és Martí Abella i donat que ell treballava a Barcelona però que les necessitats de l’àrea que ell havia de gestionar requerien d’algú amb dedicació exclusiva es va decidir atorgar-li un sou similar al que estava cobrant tot i que sensiblement inferior.
Així mateix, l’alcalde explica que tant el seu sou com el de Martí Abella es van situar en funció del que es creia just però desmenteix radicalment les acusacions de CiU que qüestionaven si la diferència salarial representava que el regidor d’Urbanisme tindria més responsabilitats que el mateix alcalde. A més, recorda que encara està al damunt de la taula l’oferta que van fer a CiU d’ocupar àrees de gestió municipal.
El Vinyet de Solsona, ‘el germanet pobre de la ciutat’?
Una de les peculiaritats del nou organigrama municipal és la creació de la Regidoria del Vinyet, una zona coneguda com ‘la Solsona rural’ i que la conformen tota una sèrie de cases de pagès situades fora del nucli urbà. Segons Jounou, molta de la gent que hi viu ja no es dedica en exclusiu a l’agricultura i la ramaderia i s’han hagut de buscar altres sortides econòmiques.
En aquest sentit, l’alcalde comenta que de sempre, el Vinyet ha estat com ‘el germanet pobre la ciutat’ i la creació de la nova regidoria respon exclusivament al fet de reactivar aquesta zona. D’entrada els treballs es centraran en l’arranjament de camins ja que malgrat el Consell Comarcal va aprovar recentment un pla en aquest sentit a nivell comarcal, el Vinyet en va quedar exclòs. Així mateix, explica que també s’actuarà en les indicacions de les cases ja que actualment no ho estan.
