Alejandro Sanz, músic internacional, actua aquest dimecres al Festival Castell de Peralada, dins de la gira “La música no se toca”. L’actuació, a l’auditori a les deu de la nit, és un dels plats forts del Festival.
GN- Alejandro, ara ja porta vuit mesos de gira amb el disc “La música no se toca”. Com el descriuria?
És un himne a la música, un homenatge al paper tant important que té a les nostres vides, un reclam a allò que significa com a art… És un disc que beu de les meves inquietuds com a músic i de les meves circumstàncies com a persona, i en el que s’hi ha invertit molt de cor i dedicació.
GN – Com afronta cada nou concert? Segueix nerviós abans d’actuar?
Sento una gran responsabilitat abans de cada concert, cada vegada més. És part de la maduresa com a músic. Respecto moltíssim a totes les persones que han pagat la seva entrada per venir a veurem, els dec el millor de mi. Per això, abans de pujar a l’escenari, el meu objectiu prioritari és que sentin que ha valgut la pena, i oferir-los una estona de felicitat, que deixin els problemes a fora i s’oblidin de les penes per un moment.
GN- El 7 d’ agost actua a Peralada. Com l’acull el públic català?
Sempre em rep amb molt d’afecte, és un públic molt acollidor i una zona meravellosa. Estic desitjant arribar. Estic segur que serà una nit màgica.
GN – A Peralada comparteix cartell amb grans noms de la música. Amb qui li agradaria fer un duet?
Tots són uns artistes enormes, amb qualsevol d’ells m’encantaria col·laborar. Amb alguns, com el gran Paco de Lucía o Jamie Cullum, ja hem fet coses junts.
GN – La gira “La música no se toca” és un espectacle interactiu amb el públic. En què consisteix aquesta interacció? Creu que això millora els seus concerts? Es sorprèn amb la reacció del públic?
Hem preparat un concepte de concert impactant, en el que cada cançó està acompanyada per un vídeo i un joc de llums especial, que interactuen amb el tema amplificant-ne la personalitat i la força. Amb això el públic gaudeix molt i és del què es tracta, de que tothom que vingui s’ho passi bé i se’n vagi amb un somriure dibuixat al rostre.
GN – Va aturar la gira per demanar la protecció de l’Àrtic amb Greenpeace. Com va ser aquesta experiència?
Ha estat una experiència increïble. He pogut constatar de primera mà com aquella majestuositat de glaceres que tenim a l’Àrtic s’està descongelant cada cop més ràpid. A més, les empreses petrolieres estan empitjorant la situació amb les prospeccions petrolíferes a la zona. Si tot segueix així, els experts calculen que en uns vint anys el gel podria desaparèixer de l’Àrtic. Una tragèdia que hem d’evitar entre tots.
GN – En què s’inspira quan composa les seves cançons?
En tot el que m’envolta, la vida està plena d’històries, moments, emocions… és pura font d’inspiració.
GN – Quan i on li agrada escriure?
A l’hora d’escriure m’agrada fer-ho en soledat i de nit, és un moment que té alguna cosa màgica que m’ha captivat sempre.
GN – Quina és la cançó que li agrada més tocar?
No podria contestar aquesta pregunta, és com quan a un nen li pregunten si estima més al seu pare o a la seva mare… (riu). Cada una és fruit d’un moment concret i té una raó de ser diferent. Sempre i quan sigui en companyia del públic meravellós amb qui tinc la sort de comptar en els meus concerts, sóc feliç tocant-ne qualsevol.
GN – La paternitat li ha canviat la forma de composar? I d’actuar?
La paternitat et canvia la vida i la manera que tens de veure el món. En general, des que sóc pare, visc amb més tranquil·litat, gaudint del dia a dia amb més calma…
GN – Té fans arreu del món, ha venut milions de discs i acumula premis innombrables. Què li falta per aconseguir?
Estic molt satisfet per com estan anant les coses i molt orgullós del meu públic, sempre dic que és el millor del món. Però fins i tot així, queda feina per fer, escenaris on pujar, cançons que composar… Cap endavant i cap amunt sempre.
