Entrevista a Salvador Balliu.

Salvador Balliu és alcalde de Caldes de Malavella i, des de l'abril passat, presideix el Consell Comarcal de la Selva. Al capdavant d'aquesta institució, Balliu intenta fer net i establir diversos canvis que permetin respondre a les necessitats del ajuntaments d'una comarca que defineix com a «atípica i heterogènia».
 
Va ser nomenat president del Consell Comarcal de la Selva l'abril de 2013. Vuit mesos després, quin és el balanç?
 
És molt positiu, però el que passa és que vaig entrar enmig un daltabaix i això ha suposat un esforç addicional. Això suposa canvis. Una de les potes grosses que té el Consell Comarcal és la recaptació, que la teníem delegada a una empresa, que ha fet fallida i estem fent una transformació i preparació per assumir nosaltres mateixos la recaptació que donem als ajuntaments.  Els dos objectius són:  agafar la recaptació i rebaixar les taxes que apliquem als ajuntaments perquè ens estalviaríem els beneficis que tenia l'empresa. La nostra funció no és tenir beneficis, sinó donar serveis.
 
Com ha dit, va començar en un moment complicat. Quins han estat els canvis més importants?
 
El més substancial va ser el concurs de menjador escolar, que va ser valorat i quan es va tenir la seguretat que tot es feia ben fet, es va tirar endavant. I també el tema de la recaptació, que són dues potes essencials del Consell Comarcal. Si una d'aquestes estructures fallava, l'economia del Consell Comarcal podia trontollar.
 
 En quina situació es troben aquestes dues estructures?
 
El concurs de menjador escolar ha sortit bé. El tema de la recaptació està ben encaminat i després es van fent coses per abaratir i ajustar els preus dels serveis que nosaltres donem als ajuntaments. Per exemple, una cosa que vam aprovar la setmana passada: un concurs d'onze milions d'euros per les depuradores de la comarca.
 
 Quins altres projectes hi ha en marxa?
 
Es vol potenciar una planta de triatge. Està en ment. Als contenidors de plàstics o cartró, per exemple, hi ha gent que no ho fa bé i hi tira de tot. Quan va a la deixalleria tenim un retorn perquè, segons les tones, hi ha una compensació i els pobles han de pagar menys. Però si això no surt com ha de sortir, ben net, tenim una penalització. El que volem fer és una planta petita, amb un parell de persones. A nivell de comarca suposa 200.000 euros i potser compensa tenir dues persones triant si hi ha alguna impuresa.
 
Alguna cosa més?
 
Hi ha el centre d'investigació de la biomassa, que és un projecte FEDER (fons europeu) i subvencionat pel Pla d'Obres i Serveis. S'està valorant la viabilitat, perquè el Consell hi posa 400.000 euros.
 
En un moment de crisi s'ha parlat de reduir el nombre d'institucions. Expliqui les funcions per les quals és imprescindible l'existència del Consell?
 
Per agrupar serveis i per abaratir costos. El servei de recollida, que oferim la gestió a gairebé tots els municipis, és un bon exemple. Respecte als que diuen que s'han de reduir estructures, jo tinc un altre concepte: el que ho fa malament, no hi hauria de ser. Hauríem de donar explicacions i resultats, tots plegats.
 
És a dir, més transparència?
 
Més transparència i objectius. Això hauria de ser com una empresa privada. Ens hem de marcar uns objectius. Qui no els compleixi, fora. De fet, hi ha un filtre que és la gent que vota cada quatre anys. El currículum hauria de quedar impecable i que es digui: «Aquesta és la feina que vaig prometre i aquesta és la que he fet, vostès valorin». 

Els ajuntaments es troben en un moment complicat. Quina és la principal ajuda que requereixen?
 
Liquiditat. Tot es tradueix en cèntims, ja. A través de la recaptació i unes pòlisses del Consell Comarcal, fem plans de pagament. Per explicar-ho bé, en el cas meu, de Caldes de Malavella, cobrem els impostos el mes de juliol. Però al gener he de pagar nòmines, i al febrer també. Gràcies al Consell, es fa una bestreta i s'avancen diners. La comarca està ben estructurada per això, perquè aquests serveis que donem als ajuntaments, un banc no els hi donaria.
 
 La comarca de la Selva té dues cares: el turisme de la costa i el món rural de l'interior. Des del Consell, és difícil gestionar aquests dos models de poblacions?
 
És una comarca atípica i heterogènia. Tenim pobles molt petits com Osor, amb 500 habitants i Blanes i Lloret amb 40.000 cadascun. Tenen necessitats i serveis totalment diferents però el que sí és una veritat com un temple és que donem aquest serveis, dins de les nostres possibilitats.
 
Li costa compaginar la tasca d'alcalde de Caldes de Malavella amb la de president del Consell Comarcal?
 
Gens. Jo vinc d'un sector on acabava quan s'acabava la feina. Sí al matí he de ser a un lloc i a la tarda a un altre, no tinc problema. Sí hi ha una cosa que m'ha vingut de nou; de dilluns i divendres estic al despatx i de divendres a diumenges he d'inaugurar fires. Miro d'estar a tot arreu i donar suport a tots els alcaldes, siguin del color que siguin. És la meva feina. Estem a per tot i el Consell Comarcal continua donant la talla, com ha fet sempre.