Tot i ser president de la Diputació de Girona des de fa poc més de mig any, l’Enric Vilert (ERC) la coneix prou bé. Va ser diputat de cultura quan la institució era governada per Convergència i Unió i Esquerra Republicana. En les darreres eleccions, un pacte entre republicans i socialistes deixava fora del govern CiU i Vilert n’assumia la presidència. Des de la Diputació de Girona, es mostra disposat a treballar fort per tots els municipis de la demarcació i destaca que el 80% dels pobles de Girona són petits i que gairebé un centenar no passen de 500 habitants. Per aquest motiu considera bàsic crear instruments que facilitin la gestió municipal. Vilert també parla de la MAT i d’infraestructures. Assegura que el TGV no ho solucionarà tot i que les comarques gironines necessiten una xarxa ferroviària de proximitat potent que permeti anar a Barcelona en menys d’una hora. També es felicita per la bona marxa de l’aeroport i avisa que la Diputació de Girona vol formar part del nou ens que el gestionarà un cop s’aconsegueixi el traspàs a la Generalitat . Amb aquesta entrevista al president de la Diputació de Girona i alcalde de Vilablareix, laMalla.net tanca la ronda d’entrevistes dedicades a les Diputacions catalanes.
-Un dels temes candents a Girona és el de línia de molt alta tensió, la MAT. Què hi diu vostè al respecte? Quin paper ha de jugar la Diputació en aquesta qüestió?
Nosaltres no som l’administració més adient per poder-nos pronunciar. Aquí hi ha dos debats: si la MAT convé o no convé, si hi ha d’haver interconnexió o no, si MAT sí o MAT no. Penso que això és competència d’altres administracions. Un cop decidit, si finalment acaba passant, això tindrà una afectació sobre els municipis i, per tant, un impacte. Sempre hem dit des de la diputació que ajudarem aquells col·lectius que s’estan movent a fer aquells estudis i treballs que permetin definir si ha de ser o no ha de ser i, sobretot, si al final acaba sent quin impacte ha de tenir sobre el territori. Tal com hem fet a través d’un organisme en el qual participem que és el Cilma, Iniciatives locals per al Medi Ambient, que té 199 associats de 221 possibles a Girona. Els hem ajudat a portar a terme estudis sobre el traçat del TGV, sobre el desdoblament de l’AP-7, de la N-2, i d’altres aspectes que tenen un impacte medi ambiental i social pel territori.
-Vostès ofereixen els seus serveis?
Imagina que la MAT tira endavant. A l’hora de decidir un traçat és molt complicat perquè nosaltres som una administració supramunicipal i, per tant, si et posiciones per un pots perjudicar-ne un altre. Nosaltres no ens podem posar en aquest terreny perquè hem de representar tots els municipis. Ara bé, els nostres serveis tècnics poden ajudar a posar tots aquells instruments que ajudin a prendre la decisió més correcta pel territori i aquí és on volem estar nosaltres.
-El mediador europeu, Mario Monti, ha dit que el nombre de quilòmetres soterrats anirà en funció de la pressió popular. No sé si Diputació pot fer alguna cosa per assessorar sobre aquesta qüestió.
Podem ajudar els municipis a què tinguin els tècnics adequats per prendre aquestes decisions. Jo no sé els quilòmetres que hi haurà soterrats o no, penso que s’hauria de tenir en compte quin és el traçat i quan afecti nuclis urbans s’hauria de valorar si és possible el soterrament. Aquí nosaltres podem ajudar a tenir estudis, però serà difícil que puguem posicionar-nos cap a un costat o altre.
«El TGV no ho solucionarà tot, necessitem més inversions»
Recentment s’ha parlat molt d’infraestructures, sobretot a Barcelona i l’àrea metropolitana. L’arribada del TGV a Girona es preveu per l’any 2009.
El 2009 és demà passat, ho veig una mica complicat. Ara bé, penso que amb el TGV no ho solucionarem tot. Les comarques de Girona necessitem més inversions en infraestructures, ferroviàries o no. La Nacional II, per exemple, la tenim desdoblada només en una part. També cal inversió en trens de rodalies, els de proximitat. La connexió amb Barcelona, on treballa molta gent de Girona i viceversa, ha millorat respecte anys enrere però crec que ha de millorar molt més. Estem a un radi de menys de cent quilòmetres i hauria de ser possible arribar a Barcelona en un espai de temps bastant inferior a l’hora i no a l’hora i escaig que tardem ara amb un Catalunya Exprés. El tema tren l’hem de tenir en compte no només pel que fa al TGV. Moltes estacions han quedat obsoletes i les distàncies són prou curtes com perquè es redueixi el temps de desplaçament.
-I l’aeroport?
Desitjo que d’una vegada per totes es faci el traspàs. La Diputació de Girona amb el tema de l’aeroport hi és des del principi. Inicialment es pensava bàsicament amb els turistes i amb la gent que anava a la costa, però ara això ha canviat, la gent ha canviat d’hàbits i la Diputació de Girona ha intentat que l’aeroport gironí tingui altres activitats. Pel que fa a la connexió amb Madrid, val a dir-ho, s’ha fracassat en una sèrie d’intents, però sempre s’ha anat mantenint aquest interès. Avui per avui, i gràcies inicialment als vols de baix cost que estan demostrant que sí, que això pot ser viable, tenim quatre vols a Madrid i l’ocupació d’aquestes vols és important. Això demostra que l’aposta era possible. El dia que traspassin l’aeroport, ens toca fer un pas més. A nosaltres ens agradaria estar a l’ens que gestioni l’aeroport de Girona per poder-hi dir la nostra. El tenim ben posicionat, és el desè aeroport d’Espanya i el sisè de la península. És una aposta que hem guanyat i, per tant, que han guanyat les comarques de Girona. Tenim 5 milions de viatgers , estem a una demarcació turística, tenim un patronat de turisme… i tot això ho hem d’aprofitar.
-Precisament sobre el Patronat de Turisme de Girona, vostè ha dit que un dels seus propòsits és revisar la fórmula de funcionament i adaptar-lo als nous temps. Quina fórmula proposa vostè? Val a dir que aquest patronat ja fa trenta anys que es fa va crear.
-A l’inici d’aquest mandat hem nomenat un nou consell assessor i ens disposem a caminar amb el que marqui el nou pla estratègic que iniciarem ja durant aquest primer semestre d’aquest any. Aquest pla estratègic ens ha de marcar, d’acord amb el sector, la Cambra de Comerç i la Diputació, cap on volem fer caminar aquest patronat en els propers cinc anys. Una de les coses que haurem de plantejar, ja li avanço, és si cal incidir una mica més o fer accions en les 50 o 60 destinacions de la companyia aèria Ryanair que hi ha, i que són llocs on tenim possibilitats de fer-hi negoci.
-Vostè és president de la Diputació des de juliol de 2007, però coneix molt bé aquesta administració perquè en l’anterior mandat en va ser vicepresident, quan governava CiU amb el suport d’ERC. Quina relació té ara amb CiU?
És evident que després de fer un canvi de govern tothom necessita un temps d’adaptació i més si parlem de CiU que havia estat governant fins al 2003 amb majoria. Però jo diria que és un canvi que avui per avui, gener de 2008, està ja assumit i, per tant, tenim una relació fluïda i normal, sense cap mena de problema, almenys fins avui.
-Li dic perquè CiU va posar algunes traves a la constitució de la Diputació de Girona en considerar que el pacte entre PSC i ERC potser no era tan legítim com seria desitjable. En aquell moment els van acusar de no respectar la voluntat de la ciutadania.
-Parlem de la Diputació però podríem parlar de moltíssims ajuntaments. La Diputació està constituïda per 27 diputats designats pels partits polítics. A partir d’aquí és tan legítim el pacte que hem fet amb el PSC com el que hauríem pogut fer amb ells, o que haurien pogut fer tots dos.
-Quan va ser nomenat president va dir que volia canviar la Diputació per fer-la una institució més àgil i eficaç. Què va voler dir amb això… està en marxa ja aquest procés de canvi?
Vaig voler dir que m’agradaria que la Diputació fos líder en el món municipal respecte el que són noves tecnologies i tot el que és administració, a l’hora d’agilitar els tràmits. Penso que hem de ser un referent per als municipis. Hem de donar un suport real més enllà de la subvenció, que ja coneix tothom. Això és el que vaig voler dir.
-I ja està en marxa aquest procés?
Evidentment, això està en marxa i ho està en vàries vies. La via d’intentar donar uns millors serveis informàtics i la via d’intentar ajudar els ajuntaments en temes d’assessorament, tant comptable com jurídic. Aquest assessorament el pensem fer a través d’un organisme autònom que és el Xaloc. Fins ara el Xaloc tenia dues potes: una d’assistència comptable i una altra que era tot el tema de recaptació. Ara li hem afegit, tal com va fer Barcelona, un conveni amb la Direcció General del Cadastre per poder portar tots els temes cadastrals, i una tercera pota per fer assistència jurídica i formació, que engegarem ara, durant aquest primer trimestre de l’any. Nosaltres tindrem en plantilla una sèrie d’habilitats estatals, secretaris i interventors, que donaran suport a tots aquells municipis que ho necessitin. A Girona, el 80% dels municipis són municipis petits i 92 d’ells no passen de 500 habitants, això fa que de vegades tenir contractat un professional ‘full time’ resulta molt car i això des de la diputació ho hem de resoldre.
-I està tenint una bona acollida aquest canvi?
L’acollida ha estat bona i amb aquesta tercera branca ho acabarem complint tot. Tots aquells municipis que vulguin tenir les seves dades comptables amb nosaltres, jo ho tenen. Tot el que és de l’àmbit de la recaptació es va posar en marxa la part final de l’últim mandat i vam apuntar aquesta tercera via que posarem en marxa ara. Tot i que Xaloc està constituït des de final de la legislatura 1999-2003, és durant en el mandat 2003-2007 quan realment el dotem de personal, d’instal·lacions, nomenem un gerent que s’hi dedica plenament i, en definitiva, engeguem aquest servei.
-Un altre organisme autònom, aquest de més recent creació, és el Dipsalut. El PSC que ara està al govern de la Diputació no donava suport a la creació d’aquest organisme quan era a l’oposició, entenent que podria generar duplicitats amb la Generalitat i l’Agència de Salut Pública. Què diu ara el PSC?
No és ben bé que no hi donessin suport, el que estaven reclamant en aquell moment és que a l’hora de constituir el Dipsalut i d’aprovar els estatuts no hi hagués sobre la taula els objectius d’aquest organisme, justament, per evitar duplicitats. No estem creant una nova administració, el Dipsalut té la voluntat d’ajudar també als ajuntaments en totes aquelles competències que ara tenen, revisions de l’aigua, salmonel•losi, revisions de carnisseries… tot allò relacionat amb la salut pública i que pesa sobre els municipis. Hem de tenir en compte allò que dèiem abans de les dimensions dels nostres municipis, els hem d’ajudar buscant l’economia d’escala. Aquest és el tema.
-En quina fase està el Dipsalut
En aquell moment van aprovar els estatuts que ens han permès posar-lo en marxa a principi de legislatura. Ara estem fent aquest feina de definir quins ón els serveis que donarem. Com ho hem fet? Amb la participació del món municipal i també amb els col·legis professionals que hi estaran implicats, com el de veterinaris, metges, infermeria i psicòlegs. Amb ells ja hem començat converses. Hem de mirar de no crear una estructura molt pesada. En definitiva, la voluntat sempre és la mateixa, tenir un bon servei que segurament molts municipis per si sols no podrien tenir.
