Penso que és clarament criticable que els polítics només es recordin de l’agricultura i la ramaderia en les eleccions.
En la recta final de la campanya a les eleccions europees cap considerar que els partits polítics fan apologia del sector agrari mentre la realitat és un desenteniment total del camp en un dels moments més crítics de la seva història.
Mentre les exportacions de la indústria agroalimentària han augmentat durant el 2008, els productors registren pèrdues que fan tremolar els fonaments de les seves explotacions. Existeix doncs un evident desequilibri en el sistema de comercialització on els únics perjudicats són els agricultors i ramaders. S’ha reiterat en nombroses ocasions la necessitat de modificar tallantment el procés de comercialització, doncs l’actua-la sistema ha quedat obsolet completament, mentrestant, els polítics al seu.
El principal instrument amb el qual conten els agricultors per a plantar cara al sistema de comercialització és el de les cooperatives.. Per a això s’ha de fer forta aposta per elles. Els agricultors són els amos de les cooperatives i necessiten del suport de l’administració per a convertir-se en fortes entitats dirigides per un sector professionalitzat que obrin nous mercats als productes alimentaris..
Les Administracions -regional i nacional- han de posar els instruments i els mitjans per a aconseguir que els agricultors i ramaders mantinguin la renda i al mateix temps es potenciï la imatge dels aliments en mercats internacionals a través d’un veritable Pla de Promoció, com així han sol·licitat en nombroses ocasions algunes Organitzacions Agràries.
Així doncs, a més d’augmentar la competitivitat i millorar la comercialització dels nostres aliments, és necessari que el Govern protegeixi en la frontera els productes més sensibles i es controlin les importacions irregulars a través d’aranzels dissuasoris i contingents. Les produccions importades de tercers països han de complir les mateixes normes i protocols que s’exigeixen a les produccions comunitàries quant a trazabilitat, seguretat alimentària, benestar animal, etc.
Els foscos processos de mercat nacionals i les importacions internacionals han omplert la cadena de comercialització de pràctiques de competència irregulars. Per això de pot i s’ha d’exigir a les Comissions Regionals de la Competència que agilitin les investigacions per a acabar d’una vegada per sempre amb aquest tipus de comportaments.
També es reitera la necessitat de la implantació d’un Doble Etiquetatge i d’una Llei de Marges Comercials que freni les situacions d’abús i promogui una major transparència en el mercat.
Finalment, igual que els agricultors i ramaders conten amb una normativa sobre condicionalitat o bones pràctiques agràries que han de complir si volen rebre certes ajudes, la indústria i la cadena de distribució haurien de contar amb pautes de bones pràctiques comercials que regulin les relacions entre les diferents baules de la cadena, des del productor fins al consumidor.
Creo que és l’hora d’exigir que la classe política deixi de distreure l’atenció de l’opinió pública amb un debat mediàtic que utilitza els mals del camp per a aconseguir vots i es posi a treballar dura i eficaçment en la transformació radical del sistema comercialitzador dels productes agropecuaris. Doncs amb el manteniment o enfonsament de l’agricultura ens juguem més que un vot.
