El fantasma de la crispació política portada als extrems es passeja des de fa mesos per la política espanyola. Ho fa a cavall de l’exabrupte i la desqualificació. Des de mitjans de comunicació, fòrums parlamentaris, partits polítics i associacions, s’utilitzen els grans temes no resolts en la nostra –curta o llarga?– democràcia, principalment relacionats amb Catalunya i el País Basc, amb una única finalitat política: l’arraconament de l’adversari –el PP o el PSOE– per a l’assalt o el manteniment en el poder.
És aquest un joc perillós pel que representa de perversió del mateix sistema democràtic. Independentment del dret de tothom a manifestar-se lliurament, s’ha instaurat el recurs constant a la utilització de la massa al carrer per a obtenir una pressió sobre l’acció política del Govern. També, és veritat, el Govern no ha sabut explicar en cap cas aquesta acció política més enllà de destil•lar una certa percepció que, amb una bona dosi de “tarannà diferent”, les coses s’aniran solucionant. I això últim, és clar, tampoc no ha inspirat excessiva confiança en el Govern.
Ens trobem, per tant, en un joc de paraules i fets on sembla que qui hagi de guanyar al final sigui el qui cridarà més. I aquí tant el PP com el PSOE s’equivocaran. Sobretot perquè aquest joc, amb campanyes electorals a la vista, no té aturador. I també perquè el resultat final pot portar a augmentar una abstenció –veritable autisme envers la política–, cosa que ja ens ha donat avisos greus en les darreres cites electorals.
Cal preguntar-nos i reflexionar sobre si encara som a temps de capgirar la tendència a la confrontació i retornar a les formes democràtiques que ens han permès –amb tots els alts i baixos– viure un dels períodes més llargs en democràcia a l’Estat espanyol en els darrers cent anys.
Això no vol dir, de cap manera, oblidar greuges, problemes, dificultats, polítiques diferenciades i estratègies de futur pròpies i legitimes en cada opció política. Vol dir, senzillament, restablir confiances en la gent, en el poble. Vol dir desterrar el rebuig, el cansament i la decepció que, de seguir amb la tàctica que observem aquests darrers mesos, s’instal•larà en l’ànim d’aquells a qui els polítics estan obligats a servir.
