Després d’assistir al amarg procés que va culminar de forma abrupta amb la presidència dels jutges de Carlos Dívar, després d’una cacera inquisitorial per part de sectors relacionats directament amb l’esquerra, el desenllaç resulta encara més desolador en conèixer la sentència del Suprem que va rebutjar investigar els famosos viatges . Segons el criteri d’onze magistrats, Dívar no va pagar activitats privades amb fons públics ni incórrer en «engany» ni «ardit» algun per justificar els seus desplaçaments. «Es va ajustar al procediment (…) i no va abusar de la seva posició». Malversació, doncs? Manipulació. La dels seus acusadors.
Em va donar llàstima, no només la cara de Dívar que sortia a la foto, sinó tota la portada d’un diari català de tirada nacional del passat divendres dia 22. «Dívar es va i deixa una cúpula judicial erosionada» deia en grans lletres la portada. «El poder judicial es repartirà entre un conservador al CGPJ i un progressista al Suprem» el subtitulava. ¿En mans de qui està la justícia? ¿En mans de qui estem? Em vaig preguntar. No vaig trobar resposta i vaig quedar preocupat.
