El pròxim dimecres donarà començament als quaranta dies de penitència, que en el Ritu romà, es caracteritza per l’auster símbol de la Cendra, símbol que distingeix la litúrgia del Dimecres de Cendra, en l’Església Catòlica.
Em sembla bo fer un comentari ja que la cendra era propi dels antics ritus amb els quals els pecadores convertits se sotmetien a la penitència canònica, el gest de cobrir-se amb cendra té el sentit de reconèixer la pròpia fragilitat i mortalitat, que necessita ser redimida per la misericòrdia de Déu. Ara, lluny de ser un gest purament exterior, l’Església ho ha conservat com signe de l’actitud del cor penitent que cada batejat està cridat a assumir en l’itinerari quaresmal.
Els que acudim a rebre la Cendra, en alguns països en gran nombre,captem el significat interior que té aquest gest, que obre a la conversió i a l’esforç de la renovació Pasqual. Tan de bo que el “recorda que ets pols i a la pols tornaràs” ens serveixi de renovació personal i de apostolat amb els tebis i/o amb els indiferents.



