En aquesta exposició es mostren, fonamentalment, imatges de l’àrea de l’Albera d’una i altra banda de la frontera i, particularment, dels indrets de pas dels centenars de milers de persones que l’hivern de 1939 van emprendre el camí de l’exili en direcció cap a França. En concret, a les fotografies s’hi plasmen paisatges naturals, racons de carrers de pobles fronterers, vistes parcials de monuments i, fins i tot, petits detalls que possiblement van poder veure els mateixos refugiats en el seu trajecte de fugida. El mateix artista explica la seva intenció: “jo fotografio l’herba que ha rebrotat damunt d’aquesta història, la seva ombra, alguna cosa que ha sobreviscut”.
Es tracta d’una recerca fotogràfica centrada en les emocions i la sentimentalitat que es proposa resseguir els rastres dels itineraris de l’exili. Per mitjà de l’austeritat que li proporciona la tècnica emprada en el revelat, la platinotípia o paladiotípia, l’artista aconsegueix transmetre una profunda reflexió sobre la llibertat, la desesperació, el passat, la frontera i el mateix estatus de la fotografia com a dispositiu generador de memòria visual.
Els tons delicats, la presentació acurada dels detalls, el predomini de negres i grisos i l’acabat mat sense estridències, són alguns dels elements definidors de les fotografies. Tot plegat, comporta que les fotografies evoquin unes atmosferes que presenten la
frontera com un espai ambigu: una ratlla imaginària situada en el món real que el fet de travessar-la pot conduir cap a la llibertat, però també cap al sofriment o la mateixa mort.
A l’exposició es pot veure un total de 36 fotografies de petites dimensions realitzades entre 1998 i 2008. Tot i que es tracta de fotografies que ens són coetànies pel que fa a la seva realització, gràcies al punt de vista gairebé atemporal que adopta l’artista en evitar reproduir qualsevol signe del món contemporani en l’enquadrament dels seus plans, l’observador pot tenir la impressió de trobar-se al davant d’un prat, un carrer o una tanca del mateix any 1939.
Alfred Mauve és el nom artístic del fotògraf alemany Christian Riedeberger. Es formà en l’Escola de Belles Arts de Perpinyà, on inicià els estudis el 1989. El 2002 es traslladà a Barcelona, on viu i treballa des d’aleshores. La seva obra es troba en col·leccions públiques d’equipaments com el Centre Pompidou de Paris, el Musée de la Photographie de Chalon s/Saone, la Biblioteca Municipal de Perpinyà, el Musée de la Photographie de Charleroi, el Museu Memorial de l’Exili o el Musée des Beaux-Arts de Dunkerque.
