Un cop més, amb el PP al poder, la gala dels Goya va ser un "revival" de la gresca dels "No a la guerra".La "Zeja" està de tornada. Els actors, els de sempre, van convertir el que havia de ser la gran festa del cinema espanyol en un autèntic míting contra el Govern. Pel que vaig poder veure i he sentit després, tot menys cinema. I, com sempre, gràcies als diners públics, que, primer, sosté les pel·lícules i als intèrprets, i en aquesta "la seva festa" va sufragar una gala per la que tot just havia patrocinadors. Tot amanit amb la demagògia i la barra habituals. I, per finalitzar, una de les premiades es va despenjar, sense venir a tomb, amb una expressió fora de to i de lloc: "He vist morir el meu pare en un hospital públic en el qual no havia mantes ni aigua…". I si és així ¿Què espera per denunciar-ho en un jutjat de guàrdia? Sens dubte, un bon fill ho faria.
Els Goya: Cinema o mítings.
