El Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona posa a disposició dels usuaris, a través del seu web, els fons personals de Carles Rahola, Miquel de Palol i Miquel Santaló, tres personatges il·lustres que van desenvolupar una important activitat política i cultural en la Girona del primer terç del segle XX.
Els fets que vinculen a aquests tres personatges són diversos. Tots tres van néixer a la dècada dels 80 del segle XIX, van participar activament en la política local gironina i van defensar els idearis d’esquerres durant la Segona república, fet que els va comportar conseqüències tràgiques un cop acabada la Guerra Civil. A més, tots tres es coneixien i existeix correspondència creuada entre ells que es pot consultar en el web del SGDAP.
Carles Rahola
Carles Rahola i Llorens (Cadaqués 1881 – Girona 1939) va destacar com a intel·lectual i escriptor. El 1900 inicià la seva col·laboració en la publicació republicana El Autonomista, dirigida pel seu germà Darius. Políticament fou republicà i catalanista però no va militar en cap partit. En entrar les tropes de Franco a Girona, fou condemnat a mort per un tribunal militar i afusellat el 15 de març de 1939.
El seu fons documental, ingressat a l’Arxiu Municipal de Girona (AMGi) l’any 1996, està format, bàsicament, per la seva correspondència, estudis i notes de les seves obres i part de la seva biblioteca i hemeroteca. Predomina la correspondència datada entre 1921 i 1939 que va mantenir amb persones significatives de la vida política i cultural catalana del primer terç del segle XX, com Prudenci Bertrana, Rafel Masó i Valentí o Jaume Vicens Vives, entre molts altres.
Al web de l’SGDAP es pot consultar el catàleg i la digitalització de la correspondència, concretament un total de 5.055 cartes, de les quals n’hi ha 4.933 adreçades o emeses per Carles Rahola, i que es corresponen a 962 remitents.
Miquel de Palol
Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 – Girona, 1965) va destacar com a poeta i dramaturg. Fou cofundador dels Jocs Florals de Girona (1903). Durant la Segona República intervingué en la política local per Acció Catalana, fou regidor de l’Ajuntament de Girona, entre 1931 i 1933, i alcalde en funcions durant les absències de Miquel Santaló i Parvorell.
El seu fons documental, ingressat a l’AMGi l’any 2009, està constituït pels originals manuscrits i mecanoscrits de la seva obra literària, principalment novel·les i poemes, i per la correspondència personal rebuda.
Al web de l’SGDAP es pot consultar l’inventari del fons i el catàleg i la digitalització de la correspondència, formada per 199 cartes enviades o rebudes per Miquel de Palol i 18 cartes de tercers. Predominen les cartes datades entre el 1902 i el 1939 i entre els remitents podem citar, a més de la seva família, destacats personatges de la cultura catalana de principi de segle XX com Joan Maragall, Francesc-Xavier Montsalvatje o Gabriel Alomar, entre molts altres.
Miquel Santaló – Adela Cortina
Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1962) va destacar com a pedagog, geògraf i polític. El 1921 es casà amb Adelina Cortina i Benajas, nascuda a València i, com ell, professora de la l’Escola Normal de Girona. Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el 1931 fou elegit alcalde de Girona. També fou diputat a corts i ostentà diversos càrrecs públics com el de ministre de comunicacions (1933) o el de Primer Conseller de la Generalitat de Catalunya (1933-34). El 1939, arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, i a partir del 1942 a Mèxic.
El fons documental, ingressat a l’AMGi l’any 2008, conté la documentació generada per Miquel Santaló i Adelina Cortina a nivell personal i, també, en el desenvolupament de llurs tasques professionals i polítiques.
Al web de l’SGDAP s’hi pot consultar l’inventari del fons i el catàleg i la digitalització de la correspondència. Predominen les cartes enviades per Miquel Santaló a la seva família abans de la guerra, per exemple, durant el seu empresonament arran dels fets d’octubre del 1934. També destaquen les cartes relatives als intents per sortir de França i als tràmits per aconseguir els papers d’immigrat a Mèxic per a la seva família. Quant a la correspondència política destaquen les cartes rebudes per part de Manuel Azaña, Lluís Companys i Pau Casals, entre altres, i les referides a les gestions per a l’embarcament de refugiats espanyols.
