Divendres 13 d´abril al vespre la Funcional Teatre enceta la representació de l´obra «la Ronda» a l´espai de l´antic claustre del convent dels Caputxins. Una representació magnífica del grup figuerenc per l´alt nivell artístic i per la seva qualitat en tots els seus aspectes. Sortint aquella nit de l´antic convent recordava quan a mitjans del segle passat aquest espai va ser l´habitat de moltes famílies nouvingudes a Figueres, quan la ciutat oberta i acollidora només restava en els discursos oficials, i que Just Casero recorda en el seu llibre «Memòria de Just»: «Caputxins era un nom «gettho» per a la meva família. Temps a venir, quan aprendria a llegir coses sobre camps de refugiats, no em costava entendre el concepte perquè tanmateix la meva vida s´esdevenia en una d´aquelles parcel.les on la societat digna arracona la pobresa i la ignorància…..El nostre barri quedava al final d´un carreró, com un cul de pou. Per tal de camuflar la nostra situació i de fer més confortable la nostra presència, l´Ajuntament va tapiar el carreró fins a deixar únicament un portal d´entrada. Teníem la sensació que érem menyspreats. I de fet ho érem».
Recordant aquestes paraules i aquesta situació de moltes famílies figuerenques, que avui ells i els seus fills viuen plenament integrats a la Ciutat, hom no pot deixar de sentir una satisfacció per l´avenç i el progrés social experimentat, sobretot, després de la represa democràtica a Figueres, com a totes les viles i ciutats del nostre País, que ha fet possible que aquells homes i dones poguessin recuperar la seva dignitat com a persones. Recordant a en Just, al seu germà Josep i a totes aquelles famílies tinc molt clar que en la política, també a la local, els valors són claus per distingir les diferents opcions. I que val la pena lluitar per un model de ciutat que fa del progrés i de la cohesió social el seu referent.
Els Caputxins, símbol d´un «gettho» amagat als ulls de la resta de la ciutadania, s´ha de convertir també en un símbol que des dels valors de la solidaritat, de la justícia, del progrés, de la llibertat, ha de fer possible que aquella «barraca», que va representar pels nous figuerencs, ha iniciat el camí de convertir-se en un referent cultural i com un espai de llibertat. El futur Centre Cultural Convent dels Caputxins, Auditori i espai de les arts, ha començat a caminar amb el concurs per a redactar el projecte; provisionalment el seu claustre s´ha habilitat com a espai cultural de petit format.
El nou Caputxins no ha d´oblidar a tota aquella gent que hi varen malviure; sinó que ha de convertir-se en un referent d´una ciutat cohesionada social i territorialment i de reconeixença de la contribució d´aquells «altres figuerencs» a fer possible el progrés de Figueres en el camí, des de l´equitat i de la igualtat d´oportunitats, de construcció d´una ciutat millor, més justa, més igualitària, més lliure.
