La tarifa de l’aigua ha de garantir millor els costos del servei i al mateix temps, ha de gravar els consums més elevats. Aquestes són algunes de les conclusions a les que han arribat avui els ajuntaments de les comarques de Girona que han participat en el jornada La tarifa dels serveis municipals d’abastament d’aigua, que s’ha celebrat a Banyoles i que ha estat organitzada pel CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comaques de Girona) i el CONGIAC (Consorci per a la gestió Integral d’Aigües de Catalunya). L’objectiu era explicar quins són els costos del servei d’abastament d’aigua, i com s’han de traduir a tarifes.
La directora Tributària i Ingressos de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), Mariona Coch, ha assenyalat que el gran repte dels ajuntaments és “fer entendre als ciutadans quins són els conceptes que inclouen la tarifa de l’aigua”, de forma que s’accepti un increment del rebut. De fet, explica Coch, durant molts anys els ajuntaments no han augmentat el preu de l’aigua en consònància amb la millora del servei perquè era una mesura molt impopular. Ara, el que cal és tornar a posar el preu al seu lloc, tenint en compte que la tarifa ha d’incloure la millor cobertura dels costos del servei. Durant la jornada, s’ha evidenciat que cal que l’usuari que més consumeixi sigui també el que més pagui.
Coch ha indicat que España, tot i ser un país amb sequera, és el que té un nivell de repercussió de costos en la seva tarifa més baix d’Europa. Mentre a Dinamarca es paguen 6 euros per metre cúbic, aquí se’n paguen 1,3. “La tendència ha de ser la de millorar el servei i aflorar-ne els costos en el rebut”.
En la jornada hi han participat una trentena de responsables municipals (entre alcaldes, regidors i tècnics), d’uns 25 ens locals. En concret, hi han pres part representants dels ajuntaments de Granollers, Avinyonet de Puigventós, Girona, Palamós, Les Preses, La Pera, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Castell-Platja d’Aro, Calonge, Terrassa, Sant Feliu de Guíxols, Celrà, Lloret de Mar, Vilafant, Besalú, Beuda, Sant Pau de SegÚries, Vall-llobrega, Camós i Parlavà. A més, també hi ha participat el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el Consell Comarcal de la Garrotxa i el de la Selva, i PRODAISA, en representació de diferents municipis de la Selva i del Gironès.
A continuació us enumerem les conclusions a les que han arribat els muncipis participants:
– El cicle local de l’aigua inclou tres trams: abastament, clavegueram i sanejament, cadascun dels quals té mecanismes de finançament diferents Pel que fa a l’abastament d’aigua
– La tarifa ha de garantir la millor cobertura de costos del servei, entès en quantitat, qualitat i garantia
– El consum d’aigua s’ha de diferenciar del cost del dret a disposar-ne.
– La política de blocs permet fer assolible un consum mínim d’aigua i gravar els consums mes elevats (amb subvencions internes dins d’un grup d’usuaris)
– Si el cost mig en què es basa la tarifa no contempla amortitzacions tècniques, es difereix cost al futur i s’arrisca qualitat en el present
– Qualsevol grup d’usuaris que tingui una tarifa mitja inferior al cost mig, resulta subvencionat per un altre grup d’usuaris o pel pressupost municipal.
– La subvenció als costos del servei o a determinats grups d’usuaris pertany a la discrecionalitat de les decisions polítiques. En tot cas, cal fer-la amb coneixement de causa.
– No és raonable subvencionar el consum d’un recurs escàs, mes enllà del mínim vital.
– La sostenibilitat econòmica del servei requereix contemplar, a més dels costos d’explotació, l’amortització tècnica de les instal·lacions per garantir la seva viabilitat futura.
– El cànon de l’aigua és un mecanisme de finançament majoritàriament orientat al sanejament. És un tribut de la Generalitat que es recapta i distribueix solidàriament a tot Catalunya.
