El llibre també recull la reconstrucció d’aquest fet històric en l’anomenat Aplec dels Escalencs.
Els Ajuntament de Castell – Platja d’Aro i S’Agaró i de l’Escala han editat conjuntament el llibre Anar a fer tenda. Les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava, i del que en són autors la directora de l’Arxiu Municipal i del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Lurdes Boix; i l’estudiós local i col·leccionista d’imatges antigues de la Vall d’Aro i coordinador de la revista El Carrilet, Pere Barreda, i que es pot adquirir a la seu d’ambdós consistoris així com a les llibres. L’obra repassa un passatge de la història moderna de la Costa Brava prou desconegut: durant les darreres dècades del S. XIX i primeres del S. XX algunes famílies de pescadors de l’Escala s’escampaven per un ampli ventall de platges i cales de tota la Costa Brava on desenvolupaven l’art de la pesca i hi feien vida durant tot l’estiu. Aquesta passatge ha estat reconstruït des de l’any 1998 pels dos ajuntaments tot organitzant l’anomenat Aplec dels Escalencs.
Justament, tot coincidint amb la vuitena edició de l’Aplec dels Escalencs, el passat setembre es va presentar públicament sobre la mateixa sorra de Cala Rovira de Platja d’Aro, i uns dies més tard a la vila altempordanesa. El volum es divideix en tres grans àmbits: el recull de textos institucionals, la memòria històrica documentada amb testimonis i imatges antigues, i un ampli ventall fotogràfic – amb més de 70 imatges – de les edicions modernes de l’Aplec dels Escalencs realitzades al llarg dels anys principalment per Jaume Pahissa i Francesc Tur i també per Mercè Prats, Miquel Bataller i el mateix Arxiu Municipal de l’Escala. De les pàgines del llibre en destaquen especialment la quarantena d’instantànies històriques que complementen les aproximacions històriques dels autors i la transcripció de diverses entrevistes a aquells joves, ara ja grans, que emprengueren en família l’aventura de fer estada lluny de les seves cases i de la seva vila durant mesos per fer aprofitar al màxim les seves habilitats en l’art de la pesca.
Durant les darreres dècades del S. XIX i primeres del S. XX, l’economia de l’Escala tenia el seu fonament en unes abundoses captures de peix blau que derivava en la indústria de la salaó de l’anxova i la sardina que alguns pescadors complementaven amb el conreu de la vinya, mentre les seves dones treballaven en els salins. Tot i aquesta intensa activitat, un bon nombre de famílies escalenques a les darreries de la primavera s’escampaven per un ampli ventall de platges i cales de tota la Costa Brava: des de Blanes i Tossa fins a Port Bou, tot passant per Palamós, Sant Feliu de Guíxols o Platja d’Aro, on hi desenvolupaven l’art de la pesca i hi feien vida acampades a la mateix sorra, fins a primers de setembre quan la festivitat major de l’Escala, Santa Màxima, el 2 de setembre, precipitava en molts casos el seu retorn la vila d’origen.
Aquest tarannà nòmada, que es va mantenir en alguns casos fins a finals dels anys cinquanta del segle passat, responia a una necessitat econòmica: l’intensa activitat pesquera de l’Escala i les seves abundoses captures van suposar l’aparició de compradors al major que n’establien el preu de venda. En canvi, en moltes altres poblacions i mercats d’arreu de la Costa Brava, el rendiment econòmic de les captures era molt més elevat, doncs la competència era molt menor i al mateix temps ja hi havia establerta una incipient colònia estiuenca de famílies benestants disposades a pagar-ne un preu més elevat. D’entre aquestes poblacions, hi havia l’actual Platja d’Aro, que durant anys va veure com amb el bon temps arribaven per mar fins a Cala Rovira els homes i els patrons, mentre les dones i els infants ho feien amb tartanes llogades carregades d’embalums fins al capdamunt.
La reconstrucció d’aquelles estades per part dels Ajuntaments de l’Escala i Castell – Platja d’Aro, animats i recolzats moltes aportacions particulars, es va iniciar el setembre de 1998. De llavors ençà, i en les vuit edicions posteriors – des de 2004 en caràcter bianual – l’Aplec s’estructura en l’arribada el divendres a Cala Rovira dels pescadors de l’Escala, on hi passen la nit després de muntar-hi tendes centenàries i de fer-hi la calada de l’armellada per a la pesca del roger. L’endemà dissabte, el públic i els visitants poden gaudir de la representació d’oficis mariners i d’un suquet de rap i escrita per a dos-cents comensals. La cloenda nocturna, com la nit anterior, s’amenitza amb una cantada d’havaneres, aquest cop acompanyada d’un arròs amb el brou sobrant del suquet del migdia.
