Normalment, quan parlem d’infrastructures ens oblidem que el més important és garantir la mobilitat de les persones: fer possible un mínim de qualitat de vida i sostenibilitat .Doncs bé, l’estació del tren convencional de Figueres és un cas paradigmàtic, en què una infrastructura garanteix, de debò, la mobilitat de les persones i , alhora, exerceix una autèntica funció social, territorial i mediambiental .
Seria molt absurd que una infraestructura tan vital com aquesta es deixés perdre per la manca de voluntat política de les institucions de proximitat .Encara seria més estúpid que els ciutadans del territori empordanès ens deixéssim entabanar per la dictadura dels fets consumats. Cal tenir en compte, ara que s’acosta l’onze de Setembre,que el manteniment de l’estació de Figueres, amb soterrament ( modernització), és l’autèntic “dret a decidir” a l’Alt Empordà .
